Hores després que el líder libi, Muammar al-Gaddafi, anunciàs la voluntat de negociar un alto el foc, un bombardeig de l'OTAN posà fi a la vida del sisè fill del dictador, Saif al-Arab Gaddafi, i a tres dels seus néts, segons informà el portaveu del Govern del país africà, Musa Ibrahim. Gaddafi era a l'edifici bombardejat en el moment de l'atac, però no hi resultà ferit. El cert és que, perquè els mitjans de comunicació comprovassin l'acció de l'Aliança contra la família del mandatari, diversos membres de l'Administració portaren algunes periodistes a la casa en qüestió per comprovar que hi havia un total de tres impactes de míssils. La reacció del ban rebel davant la possible mort de quatre dels parents més pròxims del Coronel no es va fer esperar i a la ciutat de Bengasi es podien sentir tirs a l'aire i el so dels clàxons per celebrar la notícia.
Una estratègia?
Ara bé, el Govern insurgent dubta que el fill menor del líder libi hagi perdut la vida en l'operació de l'OTAN sobre Trípoli i creu que es tracta d'una maniobra del règim de Gaddafi. Un dels portaveus del Consell de Transició Nacional, Abdel Hafiz Ghoga, explicà al vespre que es podria tractar d'un "engany" per "obtenir noves adhesions entre la població". No seria la primera vegada que el dictador menteix sobre l'òbit d'algun dels seus familiars, atès que el 1986 arribà a assegurar que el president nord-americà de llavors, Ronald Reagan, havia ordenat la mort de la seva filla Aisha en un atac aeri. Finalment, els periodistes que hi eren acabaren descobrint que el mandatari nord-africà havia adoptat pòstumament una al·lota morta en un bombardeig. La presumpta defunció de quatre membres de la família Gaddafi desfermà un seguit d'actes vandàlics per tot Trípoli contra instal·lacions de les Nacions Unides i les missions diplomàtiques del Regne Unit i d'Itàlia.
Tot plegat culminà amb l'ordre de retirada del personal internacional de l'ONU, l'expulsió de l'ambaixador libi al Regne Unit i la condemna a càrrec del Govern italià "dels greus i vils" actes de destrucció protagonitzats pels simpatitzants del dictador. Un funcionari de l'ONU confirmà a la cadena BBC que les seves oficines havien estat saquejades i que el Govern libi n'havia demanat disculpes i havia atribuït l'incident a la reacció d'una "turba" indignada pel raid de l'OTAN. Mentrestant, les forces del Coronel bombardejaren el port de Misrata, l'única ciutat rebel a l'oest de la capital en el moment en què s'hi descarregava ajuda humanitària, denunciaren els insurgents. La televisió estatal ademeté l'atac, però en comentà que just pretenia impedir que les "bandes armades criminals" rebessin armament.
Prudència i excés verbal
El primer ministre britànic es mostrà molt prudent sobre l'operació en què hauria finat el fill de Gaddafi i assegurà que "la política d'objectius de l'Aliança és absolutament clara". Qui sí que s'hi volgué referir, tanmateix, va ser John McCain, senador republicà dels Estats Units i excandidat presidencial, que va declarar que estaria "bé" que l'OTAN matàs en algun dels bombardejos el líder libi.
Una vida d'ensurts i de festes
Saif al-Arab al-Gaddafi va néixer el 1982 a Trípoli. La mare és Safia Farkash, la segona dona del líder libi. Era el sisè fill del dictador. En la seva vida hi havia hagut algun regiró, però hi prevalgueren les festes. Saif va ser ferit en els bombardejos dels EUA de 1986, quan només tenia quatre anys. Segons les fonts oficials líbies, en aquell atac hi morí una germana seva, però aquest fet no quedà mai aclarit del tot. El cert és que es va fer l'enterrament d'una criatura que, segons l'oposició al règim, Gaddafi adoptà a títol pòstum. El 2006, ja a 24 anys, Saif al-Arab es va matricular com a estudiant de la Universitat Tècnica de Munic.
Mentre vivia a la capital alemanya, s'involucrà en una brega dins un club nocturn perquè n'havien engegat una companya seva. El 2008, va veure que la Policia alemanya li confiscava el Ferrari F430 per excés de renou i de fum. Aquell mateix any, se l'acusà d'intentar passar de contraban un rifle d'assalt, un revòlver i municions de Munic a París dins un cotxe amb matrícula diplomàtica. El cas es va arxivar més tard per manca de proves. El lloc web Wikileaks ha revelat també que ell i els germans contractaren Beyoncé per a un concert privat per un milió d'euros. La cantant ha afirmat que és ver, però que va donar aquesta quantitat per a les víctimes del terratrèmol d'Haití.