El president d'Estats Units, Barack Obama, s'encarregava de confirmar-ho personalment a tot el món a través d'un missatge televisat des de la Casa Blanca: "Puc informar al poble nord-americà i al món que Estats Units ha matat Osama bin Laden". Eren devers les onze i mitja de la nit de diumenge (cinc i mitja del matí a l'Estat espanyol) quan Obama feia pública la notícia.
L'enemic número 1 dels EUA fou assassinat al Pakistan d'un tret al cap, en el curs d'una operació en la qual participaren els membres de l'equip d'elit nord-americà Navy Seals. Concretament, l'operació va transcorre en un luxós complex valorat en un milió de dòlars a l'exclusiva localitat militar d'Abbottabad, a 60 quilòmetres al nord de la capital del Pakistan, Islamabad.
El complex disposava de dues portes de seguretat i murs de tres metres d'alt coronats amb filferro i estava construït específicament per allotjar un objectiu d'alt valor, segons van indicar alts funcionaris del Govern dels EUA. En l'assalt, que amb prou feines va durar 40 minuts des de l'arribada dels nord-americans al lloc fins que se n'anaren, a més de Bin Laden també hi van morir quatre persones: tres homes, entre els quals hi havia un intermediari, i una dona, que fou utilitzada com a escut humà.
Els Navy Seals, que foren traslladats per un helicòpter a la residència del líder d'Al Qaeda, tenien ordres de matar-lo i no de capturar-lo, segons va dir un alt funcionari de seguretat d'EUA. El cos d'Ossama bin Laden fou llençat al mar d'acord amb la llei i la tradició islàmiques, van informar fonts oficials dels EUA. Les pràctiques islàmiques requereixen que el cadàver s'enterri en les 24 hores posteriors a la mort, segons van apuntar també les fonts oficials. La decisió es va prendre perquè es trobava en què sepultar el terrorista més cercat del món semblava una missió massa complicada.
Abans, però, el cos de Bin Laden fou traslladat en helicòpter a l'Afganistan, on les proves d'ADNconfirmaren que era ell. Les forces nord-americanes van arribar a la fortalesa de Bin Laden després que els serveis d'intel·ligència nord-americans inspeccionassin durant més de quatre anys un dels emissaris de més confiança de Bin Laden, que segons agents nord-americans havia estat identificat per homes capturats després dels atacs de l'11 de setembre de 2001.
Fou el mes de novembre de 2010, quan els serveis d'intel·ligència descobriren que aquest emissari residia a l'esmentat complex residencial. A final dels passat mes d'abril es va tenir la certesa que Bin Laden i la seva família es refugiaven en aquest lloc i durant la darrera quinzena d'abril es constatà que el dirigent terrorista no abandonava el complex. Obama va donar l'ordre d'atacar divendres, 29 d'abril. Els EUA no varen compartir les dades d'intel·ligència sobre el parador de Bin Laden amb cap altre país, ni tan sols amb el Pakistan, per qüestions de seguretat, segons van explicar les mateixes fonts governamentals.
Deu anys sota l'ombra de la xarxa Al Qaeda
Amb la mort d'Ossama bin Laden (1957), els EUA han posat punt final a deu anys llargs de crida i cerca de l'arquitecte dels atacs del setembre de 2001, que donaren lloc a dues guerres i alteraren el panorama internacional. Nascut dins una família saudita amb doblers, el jove Bin Laden va forjar la seva violenta obsessió per la identitat musulmana en els anys 80, durant la invasió soviètica de l'Afganistan.
Gairebé una dècada ha passat des que els EUA van sofrir el més sagnant dels atacs terroristes ocorreguts al seu territori, en els quals van morir gairebé 3.000 persones i que, amb el seu impacte, van canviar per a sempre la política exterior nord-americana.
Amb els atacs, Bin Laden es convertí en el rostre d'un nou tipus de terrorisme internacional que no coneixia fronteres, i on els líders, no donaven necessàriament suport logístic per als atacs, sinó simplement ideològic. La primera resposta del Govern del llavors president dels EUA, George W. Bush, contra aquest nou terrorisme va ser bèl·lica. Davant de la negativa dels talibans de lliurar Bin Laden, els EUA iniciaren l'octubre de 2001 una guerra a l'Afganistan que encara continua, tot i que els atacs van permetre caure al règim fundamentalista que governava el país.
Les accions militars al llarg d'aquests 10 anys no evitaren que Al Qaeda continuàs executant sagnants atacs a tot el món, com els atemptats de Madrid de l'11-M i els del 7 de juliol de 2005 a Londres. Amagat però actiu, el líder terrorista deixà patent en diverses cintes de vídeo durant aquests anys el seu odi cap als EUA. Precisament, el febrer del 2003 Bin Laden emeté un vídeo en què es referia a la seva aliança amb el règim de Saddam Husein. Els EUA empraren la cinta per provar les connexions entre ambdós i com un argument més per a la nova guerra que bullia contra el règim de Bagdad. El març de 2003, els EUA envaïren l'Iraq i inicià una llarga contesa que, segons alguns observadors, facilità l'expansió d'Al Qaeda a la zona.
Al Zawahiri, el probable successor
La mort d'Osama bin Laden situa al seu lloctinent, Ayman al Zawahiri, en la posició de col·locar-se al capdavant de l'organització terrorista Al Qaeda. L'egipci Al Zawahiri, de 60 anys i cirurgià de professió, està considerat des de fa anys la mà dreta de Bin Laden, i responsable d'algunes de les matances d'Al Qaeda en els darrers anys. No debades, el Govern delsd EUA ofereix una recompensa de 25 milions de dòlars per capturar-lo. Al Zawahiri va conèixer Bin Laden el 1985, a la ciutat de Pesháwar, a la frontera afganopakistanesa, on van coincidir en l'organització del trasllat de 20.000 combatents voluntaris àrabs contra l'ocupació soviètica del país. La primera acció terrorista que se li imputa és haver organitzat el 1981 l'assassinat del president egipci Anuar al Sadat durant una desfilada militar al Caire. Després dels atacs de l'11-S, i coincidint amb el primer atac nord-americà sobre l'Afganistan, Al Zawahiri comparegué amb Bin Laden en un vídeo en què advertia als nord-americans que EUA estava abocat a perdre la guerra a la qual els havia duit al Govern de Bush.
La CIA alerta que Al Qaeda es venjarà
La gran majoria de líders mundials varen celebrar la mort d'Ossama bin Laden, però l'eufòria quedà atenuada pel temor de les represàlies i les advertències d'alerta contra possibles atacs terroristes que va emetre ràpidament els EUA als seus ciutadans al voltant del món. El director de la CIA, Leon Panetta, que pròximament es convertirà en nou secretari de Defensa nord-americana, advertí que "amb gairebé total seguretat" Al Qaeda intentarà venjar la mort del seu líder, Ossama bin Laden. "Tot i que Bin Laden és mort, Al Qaeda no ho és. Els terroristes gairebé amb total seguretat intentaran venjar-lo i hem de mantenir-nos vigilants" en la nostra lluita contra el terrorisme, afegí.
Davant aquest nou escenari mundial, sense el terrorista més cercat del planeta, el Departament d'Estat va posar ahir en alerta totes les seves ambaixades i missions, davant el temor que es produeixin atacs violents contra interessos diplomàtics, i recomanà als seus ciutadans a l'exterior que extremin precaucions. Mentrestant, en l'àmbit intern, el Departament de Seguretat Nacional no va elevar el nivell d'alerta, segons indicà la secretària Janet Napolitano. No obstant això, les autoritats van decidir incrementar les dotacions policials i la vigilància en infraestructures claus, com els ports i aeroports que donen servei a Nova York, com també a la xarxa de metro de Manhattan i de la capital nord-americana. A altres grans ciutats, com Filadèlfia i Los Angeles, també es va extremar la vigilància, encara que no existeix una amenaça concreta, segons les autoritats.
"Un bon dia per als Estats Units"
El president dels Estats Units, Barack Obama, subratllà que ahir fou "un bon dia per als Estats Units" i destacà que, després de la mort del líder d'Al Qaeda, "el món és un lloc millor". "Estam tots d'acord que és un bon dia per als Estats Units", va dir ahir Obama durant una compareixença a la Casa Blanca, en un acte d'homenatge a dos soldats morts en la guerra de Corea. Per Obama, que confirmà la nit de diumenge la mort del líder terrorista, afirmà que l'operació demostra que "no hi ha res que no es pugui fer" si els EUA treballen de manera coordinada. "Som afortunats per tenir ciutadans que han dedicat les seves vides a protegir-nos (...) Com a comandant en cap, no podria estar més orgullós", es congratulà Obama, qui felicità de manera especial les autoritats militars i d'intel·ligència que organitzaren i perpetraren l'operatiu, en particular el secretari de Defensa sortint, Robert Gates.
Divisió al món àrab
Els experts àrabs es mostren dividits a l'hora de valorar l'impacte de la mort de Bin Laden, que pot implicar tant un augment de l'amenaça terrorista com un cop que debilitarà l'organització. L'analista i expert en afers islàmics al centre Ibn Jaldun, Ali al-Fil, assegurà que hi haurà "moltes reaccions violentes d'Al Qaeda en cèl·lules del Iemen o l'Iraq". Al-Fil considerà que aquest anunci encoratjarà l'execució d'atemptats a països occidentals que ja havien rebut amenaces. En aquest sentit, l'analista polític iraquià Mustafa al-Ali no va descartar la possibilitat que els seguidors de Bin Laden llancin atacs contra objectius nord-americans com a actes de revenja per la mort del seu líder. Tanmateix, l'analista egipci Issandr Amrani assenyalà que "l'impacte serà molt limitat" i que "la violència d'Al Qaeda pot augmentar però no en excés". Quant al possible impacte a les cèl·lules que Al Qaeda té a diversos països àrabs com l'Iraq o el Iemen, Amrani assegurà que "són independents i no seguien ordres directes de Bin Laden".