L'exagent de la Policia de Minneapolis, Derek Chauvin, ha estat sentenciat aquest divendres a 22 anys i sis mesos de presó per l'assassinat del ciutadà afroamericà George Floyd, tancant així un dels episodis de violència racial més mediàtics de la història dels EUA.
Chauvin, per a qui l'acusació havia demanat 30 anys de presó, s'ha dirigit a la família de Floyd abans de la lectura de la seva sentència per a mostrar-los les seves condolences i esperar que després de tot obtinguin «una mica de pau».
Els dotze integrants del jurat popular van assenyalar a l'abril que Chauvin era culpable d'assassinat involuntari en segon grau, d'assassinat en tercer grau i d'homicidi en segon grau per la mort de Floyd.
Abans que es conegués la sentència, el jutge Cahill, ja havia denegat l'últim intent de la defensa perquè se celebrés un nou judici amb l'argument que tant el jurat popular que a l'abril va declarar culpable a Chauvin de tots els càrrecs d'assassinat per la mort de Floyd com el procés havien estat 'viciats'.
L'advocat de Chauvin, Eric Nelson, va argumentar que el seu client no havia tingut dret a un judici just, doncs, entre altres qüestions, el jurat popular «va actuar incorrectament» durant tot el procés degut a «amenaces» i «intimidacions», així com per la «pressió per motius racials» del cas.
Floyd va ser detingut el maig de 2020 a la sortida d'un establiment per haver utilitzat un bitllet fals per a pagar un paquet de cigarrets. Durant l'operatiu, va ser emmanillat i col·locat a terra sobre el seu pit.
Chauvin va clavar el seu genoll sobre el coll de la víctima durant nou minuts, malgrat els avisos que no podia respirar. La seva mort, registrada en un vídeo que va fer la volta al món, va generar una ona d'indignació a nivell global, amb mobilitzacions i marxes que a vegades van derivar en disturbis, i va posar novament sobre la taula el racisme de les institucions dels EUA.