El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha reclamat per a l'exjutge Baltasar Garzón allò que ell no va garantir a moltes de les persones que passaren pel seu jutjat. Garzón va ser inhabilitat pel tribunal Suprem espanyol, en un judici que l'ONU considera que va ser arbitrari i parcial.
El dictamen d'aquest organisme sobre el cas afirma que el tribunal que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per prevaricació no va complir amb «els principis d'independència i imparcialitat».
Aquest dictamen, que s'ha sabut aquest dijous, exigeix a Espanya que garanteixi «una reparació efectiva» a Garzón i li dona 180 dies perquè li comuniqui quines mesures ha pres.
«Nova jurisprudència»
Segons un comunicat de l'oficina de l'alt comissionat de les Nacions Unides per als drets humans, mai s'havia condemnat un estat per un cas com aquest: «És la primera vegada que el Comitè es pronuncia i condemna un estat per l'ús del dret penal contra un jutge en el marc de les seves funcions, i estableix així nova jurisprudència.»
La condemna a Garzón va ser per la instrucció del cas Gürtel contra dirigents del PP, i el Suprem va fonamentar-la dient que havia prevaricat encarregant escoltes telefòniques als acusats i els seus advocats a la presó.
La condemna penal, injustificada
El dictamen del Comitè considera que tot i que podria haver estat una decisió «errònia», en cap cas va comportar «una conducta o incompetència greu que pogués justificar la seva condemna penal.»
Ha analitzat els dos judicis als quals es va sotmetre Garzón, el del cas Franquisme, del qual va ser absolt, i del cas Gürtel, pel qual el van condemnar, i la conclusió és clara: «El Comitè no pot concloure que Garzón va tenir accés a un tribunal independent i imparcial en els processos seguits en contra seu en el marc dels casos Franquisme i Gürtel.»
En conseqüència, el Comitè considera que es varen violar els drets de Garzón basats en l'article 14, paràgraf 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.