Julian Assange ha passat els darrers dos anys a la presó de Belmarsh a Londres després de gairebé una dècada amagat a l'ambaixada de l'Equador en la capital.
S'enfronta a un renovat impuls per a la seva extradició als Estats Units després que el Tribunal Suprem va revocar la setmana passada una decisió anterior contra tal mesura.
El vice-primer ministre d'Austràlia, Barnaby Joyce, també es va pronunciar en defensa seva i va dir que Assange hauria de romandre al Regne Unit i ser jutjat allí o retornat al seu país d'origen. La promesa d'Assange, Stella Morris, ha acusat les autoritats del Regne Unit d'exercir el paper de «botxí» després que sofrís un mini accident al cervell a la presó.
Aquest és el text de la carta oberta que ha escrit Christine Ann Assange, mare de Julian Assange:
«Fa cinquanta anys, quan vaig donar a llum per primera vegada com a mare jove, vaig pensar que no podia haver-hi dolor més gran, però aviat ho vaig oblidar quan vaig sostenir el meu bell bebè als meus braços. Li vaig posar Julian de nom.
Ara me n'adon que estava equivocada. Hi ha un dolor més gran.
El dolor incessant de ser la mare d'un periodista guardonat, que va tenir el valor de publicar la veritat sobre els crims governamentals d'alt nivell i la corrupció.
El dolor de veure el meu fill, que va intentar publicar veritats importants, tacat a nivell mundial.
El dolor de veure el meu fill, que va arriscar la seva vida per a denunciar la injustícia, inculpat i privat del dret a un judici just, una vegada i una altra.
El dolor de veure a un fill sa, deteriorar-se lentament, perquè se li va negar l'atenció mèdica i sanitària adequada en anys i anys de presó.
L'angoixa de veure el meu fill sotmès a cruels tortures psicològiques, en un intent de trencar el seu immens esperit.
El constant malson que sigui extradit als Estats Units i després passar la resta dels seus dies enterrat viu en total aïllament.
La por constant que la CIA pugui complir els seus plans per a assassinar-lo.
L'onada de tristesa quan vaig veure el seu fràgil cos caure exhaust per un mini vessament cerebral en la darrera audiència, a causa de l'estrès crònic.
Moltes persones varen quedar traumatitzades en veure una superpotència venjativa que usa els seus recursos il·limitats per a intimidar i destruir a un individu indefens.
Vull donar les gràcies a tots els ciutadans decents i solidaris que protesten globalment contra la brutal persecució política que va patir Julian.
Per favor, continuïn aixecant la veu als seus polítics fins que sigui l'única cosa que sentin.
La seva vida és a les seves mans».