La Conferència pel Futur d'Europa debatrà en el seu plenari el dret de l'autodeterminació de Catalunya i l'oficialitat del català, després de molts anys de blocatge al Parlament Europeu arran de les pressions per part de l'Estat espanyol. Aquestes han estat les dues propostes més votades de la iniciativa que Brussel·les ha trobat enguany per acostar i fer més participatives les institucions europees.
La primera, defensa que «Europa no pot ser una camisa de força incapaç de respondre a les demandes democràtiques de la seva gent» i, en aquest sentit, reclama un mecanisme clar perquè les nacions sense estat es puguin independitzar dins de la UE. Ha estat impulsada per un grup de catalans i ha rebut 801 adhesions, la que més en la categoria de Democràcia Europea.
Per altra banda, la proposta perquè el català sigui una llengua oficial de la UE, defensa que «els ciutadans catalanoparlants de la Unió Europea tenen el dret de no ser tractats com a ciutadans de segona classe arran de la seva llengua». Aquesta pertany a la categoria Valors i Drets, Estat de Dret i Seguretat i ha rebut 690 adhesions.