Josep Borrell Fontelles (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 24 d'abril de 1947) és un dels polítics més barruts, cínics i ineptes de tota la Unió Europea. Si un dia algun tribunal jutja els crims de guerra de Putin i els invasors russos d'Ucraïna, caldrà que Borrell segui també al banc dels acusats, ja que en tant que Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, té moltes responsabilitat en l'inici de la invasió.
Josep Borrell s'havia convertit en una molèstia per a Pedro Sánchez i aquest se'l va treure del damunt per l'antiga tècnica de la potada cap amunt i el va enflocar a Ursula von der Leyen, qui degué pensar que era el perfil ideal per fer la feina bruta.
L'1 de desembre de 2019, Borrell, assumí el càrrec d'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, així com el de vicepresident de la Comissió Europea, en el Col·legi de Comissaris presidit per Ursula von der Leyen.
Un piròman a l'incendi rus
El 5 de febrer de 2021, en una reunió amb el ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, l'incendiari Borrell va «exigir» a les autoritats russes la posada en llibertat del polític opositor Aleksei Navalni i l'obertura d'una investigació imparcial per a esbrinar els responsables del seu enverinament. Aquesta trobada es va fer el mateix dia que Rússia expulsà tres diplomàtics d'Alemanya, Polònia i Suècia per haver participat a les protestes d'alliberament de Navalni, declarades il·legals pel govern rus.
La resposta del ministre rus era evident: a la roda de premsa de la reunió va qüestionar la legitimitat del representant de la UE quan el sistema judicial espanyol manté empresonats líders independentistes catalans, després que tribunals de Bèlgica i Alemanya l'haguessin contradit en la qüestió del referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.
Tres dies després, una cinquantena d'eurodiputats, majoritàriament ultraconservadors polonesos i populars dels països bàltics i de l'est, criticant el paper «humiliant» de Borrell, provocador de «greus danys a la reputació de la UE» després d'anar a Moscou per «iniciativa pròpia».
El 9 de febrer, l'eurodiputat Carles Puigdemont, en una sessió del plenari del Parlament Europeu, li recriminà la reunió humiliant a Rússia i manifestà que «havíem avisat que la doble moral de la Unió Europea en soscava la credibilitat global com a defensora de les llibertats. I ara hi ha conseqüències humiliants per a tots» i el va convidar a fer un «Borellexit».
El 8 de febrer, Alemanya, Polònia i Suècia varen expulsar un diplomàtic rus del seu territori en resposta a la decisió pressa pocs dies abans contra els seus representants.
En un nou embat, el 9 de febrer, Borrell verbalitzà en una intervenció al Parlament Europeu la voluntat de proposar mesures, a la reunió del Consell d'Afers Exteriors de finals de febrer, encaminades a vertebrar «accions robustes contra la desinformació, ciberatacs i amenaces híbrides» per a respondre a la deriva russa.
El 24 de febrer, l'exèrcit rus iniciava una invasió de territori Ucraïnès que ha provocat milers de morts i milions de desplaçaments forçats.
La UE es veu abocada ara a gestionar una greu crisi humanitària i econòmica, amb l'escenari del tall del gas rus com a més probable de cara al proper hivern.
Borrell ha desaparegut de l'escena pública.