Una vintena d'organitzacions civils dedicades a activitats de recerca i salvament a la Mediterrània central, entre elles Metges Sense Fronteres (MSF), expressen la seva preocupació més profunda pel darrer intent d'un govern europeu d'obstruir l'assistència a les persones en perill a la mar.
Un nou decret llei, signat pel president italià el 2 de gener, reduirà les capacitats de salvament a la mar i, per tant, farà encara més perillós el Mediterrani central, una de les rutes migratòries més mortíferes del món. El decret s'adreça de manera manifesta a les ONG de recerca i salvament, però el preu real el pagaran les persones que fugen pel Mediterrani central i es troben en situacions de perill.
Des del 2014, els vaixells civils de salvament omplen el buit que els estats europeus han deixat deliberadament després d'interrompre les seves operacions de cerca i salvament. Les ONG han tengut un paper essencial per a cobrir aquest espai i evitar que es perdin més vides a la mar, respectant sempre la legislació aplicable.
Tot i això, els estats membres de la Unió Europea –en particular Itàlia– fa anys que intenten obstaculitzar les activitats de recerca i salvament civils mitjançant la difamació, l'assetjament administratiu i la criminalització d'ONG i activistes.
Entre altres normes, el Govern italià exigeix als vaixells civils de salvament que es dirigeixin immediatament a Itàlia després de cada rescat. Això retarda les operacions de salvament, ja que els vaixells solen fer diversos rescats al llarg de diversos dies. Donar instruccions a les ONG perquè es dirigeixin immediatament a un port, mentre altres persones es troben en perill al mar, contradiu l'obligació del capità de prestar assistència immediata a les persones en perill, consagrada a la UNCLOS.
Aquest aspecte del decret es veu agreujat per la recent política del Govern de Roma d'assignar amb més freqüència «ports llunyans», que poden estar fins a quatre dies de navegació de la ubicació actual dels vaixells.
Ambdues estratègies estan dissenyades per a mantenir els vaixells de cerca i salvament fora de la zona de rescat durant períodes prolongats i reduir la seva capacitat per a ajudar les persones en perill. Les ONG ja estan desbordades a causa de l'absència d'una operació de recerca i rescat per part dels estats i la menor presència de vaixells de salvament provocarà, inevitablement, que més persones morin ofegades a la mar.
Una altra qüestió que planteja el decret és l'obligació de recopilar a bord dels vaixells de rescat dades dels supervivents que expressin la intenció de sol·licitar protecció internacional i de compartir aquesta informació amb les autoritats. És obligació dels estats iniciar aquest procés i una embarcació privada no és un lloc apropiat. Les sol·licituds d'asil només s'han de tramitar a terra ferma, després de desembarcar en un lloc segur, i un cop cobertes les necessitats immediates, com ha aclarit recentment l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).
En general, el decret llei italià contradiu el dret marítim internacional, els drets humans i el dret europeu, per la qual cosa hauria de desencadenar una enèrgica reacció per part de la Comissió Europea, el Parlament Europeu, els Estats membres i les institucions europees.