L'Associació Persa de les Balears ha guardat aquest dissabte un minut de silenci, davant l'Ajuntament de Palma, en record de Mahsa Amini, coincidint amb el primer aniversari de la mort de la jove kurd-iraniana, morta després de ser detinguda per no portar ben posat el vel.
La consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, i la directora del IBDona, Cati Salom, s'han sumat al minut de silenci en la seva memòria i per «la llibertat de les dones a tot el món», han informat des de la Conselleria. També ha participat a l'acte el batle de Palma, Jaime Martínez.
Mahsa Amini
El 16 de setembre de 2022, Jina Mahsa Amini moria a la unitat de cures intensives d'un hospital de Teheran. Tres dies abans, la policia de la moral l'havia detingut per infringir els codis de vestimenta: duia el vel mal posat.
A dins de la comissaria, la varen apallissar. Com a conseqüència, va patir una aturada cardíaca que la va deixar en coma, fins a la seva mort. Amini tenia 22 anys, era originària de Saqez, al Kurdistan iranià, i feia poc que estudiava Dret a la Universitat.
La mort de la jove Amini va ser l'espurna que va fer esclatar el malestar acumulat durant anys pels rigors islàmics, les lleis misògines, l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció del règim iranià.
El primer esclat va ser al funeral d'Amini, a Saqez, quan moltes dones es van arrencar el mocador com a gest de solidaritat.
'Dona, vida i llibertat!'
El malestar es va escampar arreu: dones de totes les edats, però sobretot joves, varen liderar protestes massives als carrers de Teheran, i de les principals ciutats del país, amb el lema 'Dona, vida, llibertat!' -- Jin, Jiyan, Azadí, en kurd --. També els homes han donat suport a les manifestacions.
El vel, o més aviat, la seva obligatorietat, ha estat el gran símbol de la ubiqüitat del poder del règim xiita. Afecta ni més ni menys que la meitat de la població: les dones.
Això explica que les protestes fossin tan massives i tan transversals. Les demandes anaven des de més llibertat per a les dones, fins a l'enderrocament del règim.
Entre la solució política i la repressió, el govern va respondre amb la segona. Són dades de HRANA i Amnistia Internacional: més de 500 persones varen morir pels cops i trets de la policia. 7 persones vare ser executades en judicis sumaríssims.
22.000 persones varen ser arrestades en les protestes. 90 periodistes i una seixantena d'advocats van ser detinguts. I la darrera dada: cap oficial ha retut comptes ni per la mort d'Amini, ni per la ferotge repressió amb què han respost a les protestes.