El debat sobre els avançaments pel reconeixement del català, euskera i gallec en la Unió Europea previst per aquest dimecres a Brussel·les s'ha resolt en menys de cinc minuts sense que cap dels ministres a la sala agafés la paraula després d'escoltar l'exposició del secretari d'Estat per la UE, Pascual Navarro, i seguir pendent l'avaluació legal, financera i pràctica que demanen els socis per examinar a fons l'assumpte.
El punt inclòs per la presidència espanyola en el Consell de Ministres europeus d'Assumptes Generals ha copat entre dos i cinc minuts, segons les diverses fonts diplomàtiques, que afegeixen que aquest temps ha servit «simplement per dir que l'assumpte existeix».
D'aquesta manera ha quedat dit que se seguirà examinant a «nivell tècnic» la proposta «revisada» que el ministre d'Assumptes Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ja va comentar a la sessió anterior d'aquest Consell, el passat 24 d'octubre, però que no ha estat presentada com a document formal fins a la darrera hora de dilluns.
A primera hora d'aquest dimecres, alguns dels ministres avisaven de les dificultats per avançar en la discussió sense comptar amb la informació requerida. «No hem tengut temps, la discussió d'avui serà curta», ha dit a la premsa el ministre de Finlàndia d'Assumptes Europeus, Anders Adlercreutz, qui ha confirmat que el document fou remès «en espanyol el dilluns vespre» a les delegacions, el que ha complicat el seu examen.
Encara que a la seva arribada, Navarro no ha volgut respondre a les preguntes sobre la nova proposta. Albares ja va apuntar algunes claus a l'octubre dels elements que recollirà el document revisat, atenent els comentaris de la resta de socis en els debats anteriors.
El Govern espanyol insisteix que el reconeixement de les llengües cooficials de l'Estat seria un «cas únic» en el conjunt de llengües regionals a la Unió Europea per circumstàncies «molt específiques» com el seu encaix a la Constitució espanyola, que siguin utilitzades en el Congrés i en el Senat o el nombre de parlants. A més, s'ha compromès a assumir la factura de la seva introducció a la UE.
Diverses delegacions mantenen dubtes per temor a un «efecte dominó» que aleni a «llengües minoritàries» com el cors a França o el rus als països bàltics, a reclamar per a ells el mateix estatus que cerquen el català, l'euskera i el gallec.
En tot cas, continuen pendents les avaluacions sobre l'impacte financer, legal i pràctic que el reconeixement de les tres llengües tendria per al conjunt de la Unió Europea, una tasca que la Comissió Europea s'ha oferit a coordinar amb la resta d'institucions i que l'Estat espanyol estima que no estaran llestos abans de «dos o tres mesos».
Aquest calendari fa que el debat de fons difícilment pugui ser abordat abans que acabi la presidència rotatòria que permet a l'Estat espanyol marcar l'agenda de les discussions aquest semestre, que acaba el 31 de desembre.