Rocío Otoya. Gara, 19 octubre 2024
La Llar Kinchela, un centre creat el 1924 per les autoritats australianes per acollir als nins aborígens que foren separats a la força de les seves famílies, fa aquest dissabte cent anys de la seva creació amb un llegat d'atroços abusos físics i sexuals que encara couen entre els supervivents.
La Llar de formació per els nins Kinchela, situat a uns 415 km al nord de Sídney, acollí entre 1924 i 1970, a uns 600 nins i adolescents aborígens, de l'anomenada 'Generació Robada' a més d'un petit grup de nines indígenes.
La ‘Generació Robada’ es refereix als més de 100.000 menors que foren arrabassats de les seves famílies per a ser criats i educats al si de famílies i institucions blanques, segons un comunicat publicat aquest dissabte per la Corporació Aborígen de la Casa per a Al·lots Kinchela (Kinchela Boys Home Aboriginal Corporation, KBHAC, sigles en anglès).
Els menors que albergaven aquest centre, creat per el govern de l'estat australià de Nova Gales del Sud, de la que Sídney és capital, foren sotmesos sistemàticament a condicions brutals que inclogueren abusos psicològics, físics i sexuals.
Aquesta situació marcà de per vida als seus supervivents juntament al trauma de la desconnexió amb els seus éssers estimats, la seva cultura, les seves llengües i la seva terra, que persisteix entre els seus descendents.
El teu nom és un nombre
«El teu nombre és 45. No t'atreveixis a plorar ninet. Ells robaren el teu nom el mateix dia que te robaren de ta mare», recorda una de les víctimes, qui no fou identificat seguint les pràctiques aborígens de no mencionar als morts, en un vídeo de KBHAC amb motiu del centenari del centre.
El nin '45' també explicà que un dels treballadors de la Llar Kinchela l'advertí: «Si tens sort podràs deixar aquest lloc sencer, però fins que passi, el teu darrera és meu».
Les imatges d'arxiu d'aquest centre, que està ubicat a prop d'un riu a terres que originalment pertanyien al poble aborigen Dunghutti, mostren els enormes jardins amb engronsadores i piscines i nins jugant a les seves instalacions.
També fent fila als menjadors o dormint a amples dormitoris o l'alegria d'anar al col·legi amb els autobusos escolars.
Però la realitat quotidiana era una altra, ja que estava marcada per el maltractament i abús sistemàtic dels menors, alguns d'ells de cinc anys. A ells els enganaven dient-lis que els seus pares no els volien o que havien mort i els humiliaven dient-los que eren «negres», segons el relat del documental animat «érem només uns nins petits» publicat per la corporació aborigen.
Fermats i violats a una figuera
«Jo solia ser assotat tots els dies i ens tractaren com a petits soldats negres. Hi ha una figuera a la part posterior, ens portaven allà (als nins) i els posaven una cadena al voltant i un pany de maleta, deixant-nos tot sols», recorda l' Oncle Roger Jarret, om s'anomena als vells, en un altre vídeo històric.
«Alguns dels homes solien anar allà per abusar dels al·lots», agregà l'Oncle Roger. Però això no fou tot perquè la Llar Kinchela, declarat Patrimoni estatal i lloc aborigen, encara guarda secrets de les atrocitats que passaven a porta tancada.
Aparentment, existeixen al menys nou llocs «sospitosos» de ser fosses comunes clandestines, segons informe exclusiu publicat per l'edició australiana de 'The Guardian' el setembre de l'any passat.
Per això, els 49 supervivents que restaren vius volen que la Llar de Kinchela es converteixi en un museu i un centre de cura per a recordar el passat, curar les ferides mitjançant l'atenció mèdica i psicològica a les víctimes i les seves famílies.
«Volem que les generacions futures coneguin la veritat del que va passar aquí i reconeguin la força i la resistència de qui ho soportaren. Aquesta transformació no consisteix només a recordar el passat, sinó en crear un futur on puguin prosperar la cura i la reconciliació», explicà Jarret, àlies «12», membre de la junta i defensor de la veritat i la sanació de la KBHAC.
Rocío Otoya. Gara, 19 octubre 2024. Traducció de Joan Vicenç Lillo.
Per a més informació sobre el tema podeu consultar el següent enllaç.