Israel i Hamàs intercanvien captius en el marc del pla per a l'alto el foc a Gaza

Israel i Hamàs han materialitzat aquest dilluns l'intercanvi de captius que recull el pla per a l'alto el foc a Gaza. Mentre que Hamas ha alliberat els vint ostatges israelians que continuen vius després de dos anys de captiveri, Israel ha donat l'ordre de posar en llibertat gairebé 2.000 presos i captius palestins. Centenars de familiars els han esperat durant hores a Gaza, a fora de l'hospital de Nasser, a Khan Yunis. Per ara han arribat una desena d'autocars amb captius, que han estat rebuts per la multitud. S'espera que n'arribin més en les pròximes hores.

Israel ha donat per acabat l'alliberament dels captius i presos palestins i assegura que ja són als seus destins respectius.

La majoria dels captius palestins que Israel havia d'alliberar segons el pacte, concretament 1.716, són civils palestins detinguts a Gaza els últims dos anys.La resta, uns 250, eren presos que estaven complint condemna en presons israelianes.

La previsió és que un centenar siguin traslladats a Cisjordània i Jerusalem. Els 154 restants han arribat en tres autocars a la ciutat de Rafah, al nord d'Egipte, des d'on seran enviats a l'exili a l'estranger, fora d'Israel i els territoris ocupats.

Entre els alliberats no s'inclou Marwan Barghouti, el líder palestí empresonat des de fa 23 anys.

Hamàs allibera 20 ostatges vius

Per la seva banda, Hamas ha complit amb l'alliberament d'ostatges vius en dues entregues durant el matí d’aquest dilluns.

Són tots homes de 21 a 48 anys. Dos són soldats i la meitat varen ser retinguts en el festival del 7 d'octubre. Aquests 20 israelians són els últims ostatges que s'ha confirmat que continuen vius i retinguts per Hamas dels 251 que va segrestar aquell dia.

Un cop a Israel, els ostatges han estat traslladats a tres hospitals a prop de Tel-Aviv per passar un control mèdic abans del retrobament amb les famílies.

Després del lliurament, el president nord-americà, Donald Trump, ha participat en una sessió al parlament israelià, en el qual ha dit que l'alto el foc a Gaza és «la fi d'una guerra i també d'una era de terror i mort».

Dubtes sobre l'entrega de tots els ostatges morts

A més de la vintena d'ostatges israelians que Hamas ha alliberat, també hi ha 28 cossos de persones segrestades. Se sap que són mortes, però encara no queda clar si s'han localitzat tots.

De moment, Hamàs només n'ha entregat quatre aquest dilluns a Israel, cosa que el país hebreu considera un incompliment dels compromisos. Dels altres cadàvers, Hamas assegura que no n'ha pogut localitzar totes les restes.

Israel ha explicat que la Creu Roja ha rebut i els ha entregat els taüts amb quatre cadàvers. Després de la repatriació de les restes, Israel preveu traslladar-les a l'Institut de Medicina Forense per identificar-les.

«Requerim a Hamàs que compleixi l'acord i prengui les mesures necessàries per al retorn de tots els ostatges morts», han declarat.

En un altre missatge, l'exèrcit d'Israel diu que estan preparats «per rebre més taüts amb les restes mortals dels ostatges morts, que s'espera que siguin lliurats a la Creu Roja més endavant», una puntualització que obre la porta perquè el lliurament dels cossos es faci en diverses tandes. El termini per entregar els ostatges, tant vius com morts, s'acabava aquest dilluns al matí.

Segons el pla de Trump, Hamàs tenia 72 hores per retornar-los des que va entrar en vigor l'alto el foc a Gaza divendres passat.

Els darrers 48 ostatges: què ha passat amb la resta?

En l'atac del 7 d'octubre del 2023, Hamàs va capturar 251 persones que li han servit d'ostatges. Una vintena eren menors, i entre deu i vint tenien més de 60 anys. S'han anat alliberant amb comptagotes, aprofitant diversos pactes que hi ha hagut durant els dos anys de guerra.

Uns dies més tard de l'atac, es van alliberar els primers ostatges: dues dones nord-americanes, mare i filla, «per raons humanitàries», segons Israel. També es van deixar en llibertat dues senyores de 80 i 85 anys. I l'exèrcit va aconseguir rescatar un soldat israelià retingut.

A finals de novembre del mateix any, poc després que començàs l'ofensiva, es va arribar a un acord d’alto el foc que va durar set dies. Es varen alliberar 116 ostatges --24 d'estrangers-- a canvi de 240 presos palestins. La majoria eren dones, infants i gent gran.

L'entrega es va fer durant uns quants dies, fins que es va acabar la treva, a través del Comitè Internacional de la Creu Roja. Es feien al centre de la Franja de Gaza, en unes cerimònies d'alliberament que varen generar força controvèrsia.

Es varen retransmetre en directe a tot el món i Hamas exhibia una posada en escena triomfalista que Israel va llegir com una humiliació, on es mostraven els ostatges amb senyals evidents de deteriorament físic.

En els alliberaments anteriors, se'ls va fer pujar en un escenari abans de ser traslladats un per un als vehicles del CICR. Se'ls obligava a saludar, a sostenir pancartes i, alguna vegada, a dir unes paraules.

Més d'un any després de començar la guerra, el gener del 2025, es va anunciar un nou acord. A la primera fase, es van lliurar 33 ostatges israelians i cinc de tailandesos. A canvi, Israel va treure de la presó 1.800 palestins.

Va ser durant aquest alto el foc que Hamas va alliberar els primers cossos sense vida, entre els quals els d'un pare i els seus dos fills de nou mesos i quatre anys. Però les següents fases no es varen arribar a completar. Les incursions de l'exèrcit israelià a Gaza, que Netanyahu argumentava sovint com el mètode per rescatar ostatges i que han causat centenars de morts, li han servit per alliberar vuit persones.