El president d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, ha retut homenatge a les víctimes del bombardeig de la Legió Còndor a Gernika, en el cementiri de la localitat 88 anys després. Felip de Borbó, convidat de pedra al seu costat, ha estat interpel·lat per supervivents i en diferents protestes.
El president alemany ha acudit al cementiri de Gernika aquest divendres com a acte de contrició pendent per la matança de Gernika, el 26 d'abril de 1937. No obstant això, més enllà de Frank-Walter Steinmeier, el focus d'atenció per als gernikarres ha estat Felip de Borbó, el Rei espanyol –hereu directe del franquisme– que ha assistit a l'acte com a mer acompanyant protocol·lari.
L'acte principal s'ha realitzat passades les 13.00 en el cementeri de Gernika, on Steinmeier ha col·locat un ram de flors amb una cinta amb la bandera alemanya (només l'alemanya). El seu acompanyant espanyol s'ha limitat a quedar-se dempeus, uns metres més enrere.
Posteriorment els dos mandataris han acudit al Museu de la Pau de Gernika i han saludat alguns supervivents, com Crucita Etxabe i María del Carmen Aguirre, ja nonagenàries, en un saló privat. Descendents dels morts havien avançat que interpel·larien directament al monarca espanyol perquè faci un gest similar a l'alemany si tenien ocasió. El PP ha sortit en defensa del Borbó per boca del seu representant al País Basc, Javier d'Andrés, per a qui lligar-lo a l'ocorregut en 1937 «és manipular».
«Va ser un crim brutal»
En una breu al·locució als mitjans, el cap d'Estat alemany ha assumit que el bombardeig va ser «un crim brutal» contra població civil, de manera que Gernika «és un lloc en el qual l'horror de la guerra i la vulnerabilitat de persones innocents s'han gravat de manera indeleble» en la memòria europea. Ha considerat que «les ferides estan obertes encara» i ho ha reblat així: «Recorr Gernika amb humilitat. No volem oblidar, i no oblidarem, el sofriment que es va causar. Hem de defensar la pau, la llibertat i la democràcia, aquest és el missatge que ens transmet avui Gernika».
Mobilitzacions de rebuig
Així les coses, tant el dijous a la nit com vivendres matí s'han produït a Gernika diferents mobilitzacions per a denunciar la responsabilitat espanyola en aquella massacre.
EH Bildu ho ha remarcat en una concentració que ha tingut lloc en la Plaça del Mercuri a les 13.00. ‘Memòria eta antifaxismoa, Euskal Errepublika’ ha estat el missatge principal d'aquesta protesta, després que declinàs participar en els actes oficials precisament per la presència de Felip de Borbó.
«Avui és un dia significatiu per al poble de Gernika i per a tota Euskal Herria. EH Bildu ha volgut ser aquí, una vegada més, per a reivindicar l'antifeixisme i una memòria completa. La memòria i el reconeixement a les víctimes del bombardeig han estat, durant dècades, un clam en aquest país», ha exposat el diputat Oskar Matute.
