El Govern de Veneçuela ha denunciat aquest dissabte una sèrie d'atacs aeris efectuats pels Estats Units contra «territori i població veneçolans en les localitats civils i militars» de la capital del país, Caracas, i els estats de Miranda (on es troba la ciutat), Aragua i La Guaira en el que ha condemnat com una «greu agressió militar contra territori i població veneçolans».
Mancant un anunci oficial, fonts de la Casa Blanca han confirmat sota condició d'anonimat a Fox News que, efectivament, l'Exèrcit dels Estats Units ha començat una operació militar en territori veneçolà com a mesura de pressió contra el seu president, Nicolás Maduro.
En la seva primera reacció a la sèrie d'explosions que han sacsejat aquesta matinada el país, el Govern de Veneçuela apunta directament als Estats Units com a responsable d'executar una sèrie d'atacs que tenen l'objectiu, segons les autoritats del país llatinoamericà, «d’apoderar-se dels recursos estratègics de Veneçuela, en particular del seu petroli i minerals, intentant fer fallida per la força la independència política» de Veneçuela.
Els atacs denunciats pel Govern veneçolà acaben per desbordar l'enorme tensió diplomàtica i militar regnant durant els últims mesos entre Veneçuela i els Estats Units. Cal recordar que el president nord-americà, Donald Trump, ha ordenat el desplegament naval de vaixells de combat en les costes de Veneçuela, confiscant petroliers que partien dels seus ports i amenaçat obertament d'atacar territori veneçolà sota l'argument de la lluita contra les drogues.
Explosions a Caracas
Ara com ara no existeix informació detallada sobre els atacs. Residents de Caracas van relatar a l'agència Bloomberg a primera hora de la matinada que havien sentit el soroll de diverses explosions a la ciutat i albirats avions que sobrevolaven la capital de Veneçuela, esquitxada de soroll de trets. Mitjans locals parlen de detonacions en diverses bases militars i posicions de seguretat com el complex militar de Fuerte Tiuna, la caserna de La Carlota i l'aeroport d’Higuerote.
Entre les primeres reaccions internacionals destaca la del president de Colòmbia, Gustavo Petro, també objectiu dels Estats Units, qui ha declarat en el seu compte de X que el que passa ara mateix és un «bombardeig» sobre la capital de Veneçuela i sol·licitat la intervenció immediata de les institucions internacionals, començant pel Consell de Seguretat, del qual el seu país forma part des de l'1 de gener.
«En aquest moment bombardegen Caracas. Alerta tothom, han atacat a Veneçuela. Bombardegen amb míssils. Ha de reunir-se l'OEA i l'ONU immediatament», ha manifestat Petro, immediatament abans de cridar a una convocatòria «immediatament» del Consell de Seguretat per a «establir la legalitat internacional de l'agressió sobre Veneçuela».
També el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha denunciat igualment un «criminal atac dels EUA a Veneçuela» i ha demandat de manera «urgent» una «reacció de la comunitat internacional». «La nostra zona de pau és brutalment assaltada. Terrorisme d'Estat contra el brau poble veneçolà i contra la nostra Amèrica. Pàtria o mort. Vencerem!», ha publicat en el seu compte de X.
Estat d’emergència nacional
Donada la situació, el Govern veneçolà ha declarat l'estat de mobilització general i d'emergència nacional amb el desplegament immediat del comandament de defensa «en tots els estats i municipis del país». En paral·lel, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha ordenat el començament d'una ofensiva diplomàtica amb la presentació de les corresponents denúncies de l'atac davant el Consell de Seguretat de l'ONU, la Secretaria General de l'ONU, la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Del Carib (CELAC) i el Moviment de Països No Alineats (MNOAL) per a «exigir la condemna i rendició de comptes del Govern estatunidenc».
El Govern veneçolà avisa finalment que «en estricta inclinació a l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, Veneçuela es reserva el dret a exercir la legítima defensa per a protegir el seu poble, el seu territori i la seva independència» i convoca finalment a «els pobles i governs d'Amèrica Llatina, el Carib i el món a mobilitzar-se en solidaritat activa enfront d'aquesta agressió imperial».
