Clara majoria. El 87,67% dels nostres lectors consideren que l’atac militar dels EUA contra Veneçuela obre una nova era imperialista, ja que «el president Donald Trump vol controlar tot el continent americà». Per contra, només el 12,33% considera que l’atac a Veneçuela «durà un nou escenari de democràcia».
La captura fa dues setmanes del president veneçolà, Nicolás Maduro, a Caracas, per part de les forces estatunidenca obre una nova època d'intervencionisme i neocolonialisme de Washington a Amèrica Llatina, transmeten un dur advertiment polític a la regió, a més d'enviar un missatge ambivalent cap a les forces opositores que han dipositat les seves esperances d'un canvi de règim en mans d'un Donald Trump que ha deixat clar que la seva prioritat és controlar el petroli i els recursos naturals de Veneçuela.
El mateix Trump es va encarregar de confirmar poques hores després d'aquesta operació per a segrestar Maduro i la seva esposa que el seu objectiu principal era gestionar les vastes reserves de petroli de Veneçuela, les més grans de tot el planeta, «infrautilitzades» durant anys per una indústria nacional asfixiada per les sancions internacionals i a la corrupció.
La intervenció militar en sòl veneçolà, la legalitat del qual qüestionen organitzacions internacionals com a Nacions Unides i ha deixat almenys un centenar morts, xoca amb la imatge de líder no intervencionista que Trump ha pretès llaurar-se, encara que segueix al major desplegament militar estatunidenc en dècades en les costes del Carib amb el pretext de combatre el narcotràfic. En l'ideari de Trump està que els drets sobre les reserves de petroli de Veneçuela li han estat «usurpades» a les companyies dels Estats Units que en el seu moment van invertir en aquesta indústria en favor de rivals estratègics com Rússia i la Xina.
Per tant, Washington ha aparcat el seu rebuig frontal al chavisme i els seus líders per a optar per un enfocament pragmàtic que consolidi el control dels recursos naturals veneçolans. Poc després de la detenció de Maduro, Trump ja va deixar clar que, de moment, només es tracta de negocis i que els Estats Units dirigirà el país fins que es pugui posar en marxa una transició, un horitzó que ell mateix allunya a d'aquí a diversos anys.
Fins llavors, les petrolieres estatunidenques s'encarregaran «d’arreglar» les infraestructures per a començar a treure beneficis. «Petroli» va ser, de fet, la paraula que més vegades va repetir el cap de la Casa Blanca durant aquesta primera i reveladora compareixença davant els mitjans, no va parlar en cap moment de «democràcia», «llibertat», o «Drets Humans».
En tot aquest context, la líder opositora María Corina Machado va haver de sentir com Trump minimitzava els seus suports dins de Veneçuela i menyspreava la seva capacitat política; molest, apunten algunes veus, per haver estat ella la guardonada amb un Nobel de la Pau, que l'opositora es va afanyar a intentar compartir, en un gest barroer per guanyar-se el favor del president dels Estats Units.
Canvi de paradigma
Els pobles d'Amèrica Llatina han apostat aquestes dues dècades per projectes a l'esquerra. No obstant això, en els últims anys, les noves dretes han anat ocupant bastions que un temps enrere semblaven impossibles d'impugnar com Bolívia, en un context de crisis acumulades, desgast polític després d'anys de governs i una major voluntat intervencionista dels Estats Units, com dona fe Colòmbia, o Mèxic.
Abans de l'operatiu militar sobre Veneçuela, Trump es va pronunciar sobre els processos electorals d'Hondures, l'Argentina, o fins i tot Xile, apostant clarament per un candidat i condicionant qualsevol mena d'ajuda a la victòria del seu favorit. Ara, són les forces progressistes de Colòmbia els qui han denunciat aquest tipus d'ingerència de cara a les presidencials de maig d'enguany.
Els Estats Units tornen a mirar a Amèrica Llatina com el seu pati del darrere, així queda reflectit en aquest 'Corol·lari Trump' que apareix en el nou pla de seguretat nacional per a política exterior en el qual, sota la premissa d'una nova 'Doctrina Monroe', Washington pretén tornar a recuperar la seva hegemonia a Occident, inclòs tot el continent americà.
