El president dels Estats Units, Donald Trump, ha perdut els estreps aquest dissabte i ha emès un missatge inconnex contra l’Iran per la crisi de l’estret d’Ormuz. En un missatge a les xarxes socials, ha proferit amenaces, insults i precs. «Dimarts vinent serà el Dia de les Plantes Energètiques i el Dia dels Ponts, tot en un», ha declarat Trump abans d’assegurar que no hi haurà «res que s’hi assembli» i ha afegit «obriu el maleït estret, maleïts bojos, o viureu a l’infern. Espereu i ho veureu. Lloat sigui Al·là».
Cada vegada hi ha menys persones que es prenen seriosament Trump i cada vegada fa més fortuna aquella idea que el president nord americà sempre s’acaba fent enrere: Trump Always Chickens Out.
El cert és que les accions i les declaracions públiques de Trump semblen seguir més el ball de la yenca: «esquerra, esquerra, dreta, dreta, davant, darrere, un, dos, tres…» que qualsevol lògica.
Una mostra de les declaracions sobre l’atac contra Iran són la prova de fins a quin punt poden ser contradictòries les indicacions públiques del president dels EUA.
3 de març: «Estam guanyant la guerra».
7 de març: «Derroteam l'Iran.»
9 de març: «Hem d'atacar l'Iran». «La guerra està acabant gairebé per complet, i de manera molt bella.»
12 de març: «Sí que guanyam, però encara no hem guanyat del tot.»
13 de març: «Estam guanyant la guerra.»
14 de març: «Per favor, ajudau-nos!.»
15 de març: «Si no ens ajuden, me’n recordaré.»
16 de març: «En realitat, no necessitam cap ajuda en absolut.» «Només estava provant per veure qui m'escolta.» «Si l'OTAN no ajuda, patiran una cosa molt dolenta.»
17 de març: «No necessitam ni volem l'ajuda de l'OTAN.» «No necessit l'aprovació del Congrés per retirar-me de l'OTAN.»
18 de març: «Els nostres aliats han de cooperar per a reobrir l'Estret d'Ormuz.»
19 de març: «Els aliats dels EUA han d'espavilar: fer un pas al capdavant i ajudar a obrir l'Estret d'Ormuz.»
20 de març: «L'OTAN són uns covards.»
21 de març: «No usem l’estret d’Ormuz, no necessitam obrir-lo.»
22 de març: «Aquesta és la darrera vegada. Li donaré a l'Iran 48 hores.» «l'Iran està mort.»
23 de març: «Els estam donant més temps.»
24 de març: «La guerra s'acosta a la seva fi.»
25 de març: «Continuam negociant.»
26 de març: «l'Iran està suplicant per la pau. Ens varen fer un regal. Els donarem més temps.»
27 de març: «Les converses amb l'Iran van molt bé.»
28 de març: «La guerra acabarà aviat.»
29 de març: «Potser prenem l'illa de Kharg, potser no.»
30 de març: «Obrin l'Estret o arrasarem tota la infraestructura energètica i els pous de petroli.»
31 de març: «No necessitam l'estret, tenim petroli de sobres. Aconsegueixin-ho vostès mateixos, Regne Unit.»