Reconeixement dels drets lingüístics. Plataforma per la Llengua ha celebrat aquest divendres que l’Estat espanyols’hagi compromès, per primera vegada, a reforçar els drets de les comunitats lingüístiques autòctones, en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’entitat ha estat present en les sessions de l’examen, que han tingut lloc a Ginebra, i insta l’Estat «a aplicar sense demora els compromisos». Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, intervindrà a Ginebra dilluns, en el marc del debat general, que servirà per tancar aquest cicle d’exàmens, en el qual s’han avaluat una quinzena d’estats.
En concret, l’Estat espanyol s’ha compromès a seguir les recomanacions en matèria de drets lingüístics que Plataforma per la Llengua va aconseguir, per primer cop, que li fessin altres estats en el marc d’aquest examen de l’Organització de les Nacions Unides, amb el qual cada quatre anys i mig els estats s’avaluen mútuament per analitzar el grau de compliment dels drets humans. En aquesta ocasió, quatre estats (Àustria, Irlanda, Samoa i la República de les Illes Marshall) li van demanar que «promogués la diversitat lingüística», que protegís els drets humans «de les minories lingüístiques» i que prohibís per llei «les discriminacions per raó de llengua». També li van demanar que «salvaguardés els drets culturals fomentant l'educació i la pràctica de les llengües dels diferents territoris», que reforcés els esforços per combatre els delictes d'odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet) i que combatés «totes les formes de racisme», fent cas a les recomanacions del relator especial de l'ONU per a les minories.
L’entitat en defensa del català se’n felicita, especialment perquè en cap Examen Periòdic Universal de Drets Humans cap estat li havia fet mai cap recomanació en matèria de drets lingüístics. En aquesta ocasió, Plataforma per la Llengua va augmentar la pressió internacional per denunciar les vulneracions d’aquests drets a l’Estat espanyol (recollides en un informe presentat a l’octubre) i es va reunir amb representants de diferents estats perquè assumissin les recomanacions de l'entitat per garantir-los. Finalment, el 30 d’abril, quan Espanya es va sotmetre a l’audiència en què els estats podien fer-li recomanacions, van ser quatre els que li van demanar que respectés, específicament, els drets lingüístics.
Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica d’internacional de Plataforma per la Llengua, ha participat en la sessió d’avui al Palau de les Nacions de Ginebra, i avisa que l’entitat «ha pres nota» dels compromisos adquirits per l’Estat espanyol i que l’insta a complir-los de manera immediata. L’entitat considera que, tot i que les recomanacions no són legalment vinculants, tenen força política i diplomàtica, i que l’acceptació és un pas important «en el reconeixement i la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants». D’entre les 324 recomanacions fetes, l’Estat n’ha acceptat 303 i 3 parcialment. De les relacionades amb els drets lingüístiques, les ha acceptades totes.
Malgrat això, Plataforma per la Llengua reitera que l’Estat «no respecta plenament els drets de les seves comunitats lingüístiques autòctones» i que aquestes violacions «contradiuen els estàndards internacionals», inclosos els principis d'igualtat i no-discriminació que fonamenten la Declaració Universal dels Drets Humans. Els catalanoparlants es troben «amb barreres» per accedir a la justícia en català, són discriminats lingüísticament «de manera sistemàtica» per les autoritats estatals, la llengua retrocedeix a l’educació obligatòria i els discursos d’odi contra els catalanoparlants queden impunes. El president de l’entitat, Òscar Escuder, intervindrà dilluns, en el marc de la sessió general de l’EPU.
Pressió internacional per impulsar el català
Plataforma per la Llengua treballa internacionalment, a través de xarxes internacionals i participant en mecanismes com aquest, per convèncer tots els actors internacionals perquè forcin l’Estat espanyol a protegir el català i els drets dels catalanoparlants. A més de reunir-se amb representants d’estats, l’entitat es va reunir després de l’última sessió de l’EPU amb el relator especial de l'ONU per a les minories, el suís Nicolas Levrat, i li va reiterar les recomanacions que l'entitat fa a les institucionals internacionals.
En concret, Plataforma per la Llengua recomana que Espanya prengui mesures «per perseguir les discriminacions lingüístiques perpetrades per servidors públics» i inclogui la minoria catalanoparlant com a grup protegit en la signatura del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d'Europa. També recomana que l'Estat espanyol aprovi una legislació per reconèixer els drets dels parlants de les llengües oficials diferents de la castellana perquè puguin fer-les servir amb els treballadors de l'administració general de l'Estat i a la justícia, i que compleixi les recomanacions de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i el relator especial de l'ONU per a les minories.
En particular, que canviï l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un article que estableix que en els procediments judicials els funcionaris han de fer servir el castellà i que només es permetran les «llengües minoritàries cooficials» si cap part s'hi oposa. A més, Plataforma per la Llengua també recomana que l'Estat prengui mesures per garantir que els infants puguin ser escolaritzats en català i que «s'investiguin, es persegueixin i se sancionin» els discursos d'odi a Internet i a altres mitjans contra els catalanoparlants i la llengua catalana.