Èxit de la manifestació contra el «pla de demolició lingüística» celebrada diumenge 23 de novembre a Alacant, que va reunir milers de persones al centre de la ciutat per a defensar la llengua i commemorar el 42è aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
La convocatòria, concebuda pels organitzadors com una manifestació de l'àmbit de tot el País Valencià, va aplegar famílies, alumnat, professorat, entitats culturals, sindicats i col·lectius veïnals, en un ambient alhora festiu i reivindicatiu. Des d'Alacant es va enviar un missatge clar: el sud també vol viure plenament en català i no acceptarà cap pas enrere en els drets lingüístics.
Alacant pel Valencià
Alacant pel Valencià, plataforma integrada per més de cinquanta associacions educatives, culturals i socials de la ciutat i la comarca, va situar la mobilització en un «moment crític» per a la llengua, amb amenaces sense precedents contra els drets lingüístics, la convivència i els consensos construïts fa més de quaranta anys. En aquest marc, la manifestació va voler recordar que la LUEV, aprovada justament a Alacant ara fa 42 anys, continua sent una fita històrica i un compromís vigent amb la dignitat lingüística del poble valencià.
Contra la «demolició lingüística planificada» i la reclassificació d'Alacant
Durant la manifestació es va denunciar amb contundència el que els col·lectius convocants defineixen com un «pla de demolició lingüística planificada» per part del govern valencià i del govern municipal d'Alacant: la denominada Llei de llibertat educativa (coneguda com a Llei Rovira), que relega el català a una llengua de segona; els atacs i el qüestionament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; la manipulació i asfíxia d'À Punt, i la retallada dels currículums per a afeblir l'ensenyament en català, entre d'altres.
Un dels punts que més indignació va generar és la voluntat expressada pel govern municipal, amb el suport de PP i Vox, de traure Alacant de l'àmbit lingüístic del català reconegut per la LUEV, i convertir-la oficialment en ciutat de predomini castellà. Per a Toni Royo, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià, «aquesta operació constitueix una agressió de gran abast: no és només una qüestió simbòlica, sinó un intent d'esborrar dècades de reconeixement legal i de treball social per normalitzar la llengua pròpia al sud del país».
