El subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, ha confirmat que un dels motius del retard de l''Es Alert' va ser a causa de «canvis lingüístics» en el missatge en valencià que va començar a preparar-se a les 18.15 hores però no es va enviar fins a les 20.11 de la nit del 29 d'octubre de 2024.
Segons ha avançat el diari Levante, de la declaració de Suárez es desprèn que varen ser la llavors consellera Salomé Pradas i Vicent Mompó, president de la Diputació de València, els que «ens varen fer canviar coses per tema lingúïstic, accents i altres». Els canvis introduïts es referien a suprimir l'accent a «València» i substituir «tipus» per «tipo» i «aquest» per «este». La demora de l'enviament de l'alerta, que hagués salvat vides, també es va deure, segons la declaració del funcionari, pel debat que es va suscitar entre els polítics sobre la petició de «romanguin en els seus domicilis» que va plantejar dubtes jurídics sobre si s'assemblava a un confinament com en la pandèmia. I perquè es va voler avisar als batles de la ribera del riu Magre.
El funcionari de més alt rang al capdavant de la dana, ha declarat que ell mateix va informar a les 17.15 i 17.38 que es podien enviar missatges a la població, un 'Es Alert' encara que no va esmentar aquesta paraula, davant la situació que ja es vivia a Utiel des de les 13 hores i en la presa de Forata, en el riu Magre, on els acabaven d'alertar que començava a vessar aigua per l'embassament. Una informació que desmenteix la informació facilitada per la llavors consellera Salomé Pradas, qui assegura que el missatge no es va plantejar en el Cecopi fins a les 19 hores.
Suárez també va declarar que en aquest escenari d'Utiel aïllada per la inundació i amb l'amenaça del desbordament de Forata també va aconsellar a les 17.45 hores que s'advertís en el missatge que plantejava enviar que la població es refugiàs o pujàs a les zones altes. Un consell que es va ometre en el primer 'Es Alert' de les 20.11 però sí que es va incloure en el segon remès poc abans de les 21 hores del 29 d'octubre.
En el relat de les hores crítiques del Cecopi, el subdirector d'Emergències també ha confirmat que part de la causa del retard de l''Es Alert' (el primer esborrany del qual es va escriure en un text a les 18.15 hores) va ser a causa del debat suscitat sobre la frase «romanguin a les seves cases» que a alguns polítics els sonava a confinar a la població, per la qual cosa Pradas va decidir consultar-ho amb «un jurídic», segons confirmen fonts coneixedores de la declaració de Suárez.
Un altre debat suscitat que va demorar l'alerta la població abans que morissin la majoria de les 230 víctimes és que els polítics presents en el Cecopi com Salomé Pradas, Emilio Argüeso, Vicent Mompó i Alberto Moratilla, varen demanar avisar als batles de la conca del Magre (al voltant de les 18 hores l'atenció se centrava en Utiel i aigües avall de la presa de Forata) abans d'enviar l''Es Alert'. De fet Suárez ha afegit que es va intentar una videoconferència amb els batles riberencs al riu Magre, però ningú es va connectar.
El funcionari ha confirmat que quan la llavors consellera parlava per telèfon, que s'absentava de la reunió del cecopi per a parlar, per la qual cosa desconeix amb qui contactava durant aquestes hores crítiques.
Suárez és un dels funcionaris clau en la gestió de l'emergència del 29 d'octubre de 2024. El subdirector general d'Emergències de la Generalitat compareix avui com a testimoni en la causa de la dana. Suárez és al costat del exinspector cap del Consorci de Bombers, Jose Miguel Basset, un dels dos tècnics a qui tots els responsables polítics deriven la responsabilitat sobre les decisions que es varen adoptar, o no es varen adoptar, durant la fatídica jornada que va provocar la mort de 230 persones.
La exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa de la dana, fins i tot responsabilitza Suárez i Basset del retard en l'enviament de l''Es Alert', el missatge als mòbils que va arribar a les 20.11 hores i que la jutgessa de la dana considera «tardà i erroni». En la seva declaració com investigada, Pradas es va escudar en la seva falta d'experiència per a justificar les decisions, o la falta d'aquestes, que es varen adoptar en la gestió de l'emergència després de les intenses pluges que varen afectar cinc comarques de la província de València. A més, l'exconsellera va apuntar que a causa de la seva falta d'experiència ella es recolzava en els tècnics. L'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, l'altre investigat en la causa, també apunta cap a Suárez i Basset. Igual que testimonis com el president de la Diputació, Vicent Mompó, o l'assessor de Pradas, Marco Presa. La Federació Estatal de Treballadors de les Administracions Públiques de la Confederació General del Treball (FETAP-CGT), una de les acusacions particulars personades en la causa de la dana, també va sol·licitar a la jutgessa de Catarroja que investigués el subdirector general d'Emergències en considerar que «la seva actuació, o omissió de funcions, podria derivar en responsabilitats penals».
Per això la compareixença de Suárez és una de les més esperades per a esclarir, des del punt de vista tècnic, els detalls de les decisions que es varen debatre i varen adoptar en el Cecopi (Centre de coordinació operatiu integrat), el cervell de l'emergència, convocat a les 17 hores del 29 d'octubre. Suárez acumula, a més, trenta anys d'experiència en les emergències amb tot tipus de governs i crisis els greus incendis estivals, la dana de la Vega Baixa de 2019 o la pandèmia. Fins i tot va estar en la incorporació de l''Es Alert', durant l'etapa de la fiscal i exconsellera Gabriela Bravo.
Jorge Suárez, a més, va protagonitzar un curiós episodi en els primers compassos de la recerca de tota la dana centralitzada a Catarroja des del 30 de gener. Jorge Suárez va intentar personar-se en la causa de la dana i va demanar que es paralitzessin els terminis processals fins que no accedís al sumari. Al febrer el subdirector general d'Emergències va presentar un escrit davant el Jutjat d'Instrucció 9 de València (es desconeix per quina raó, ja que aquest jutjat no ha practicat diligències sobre la dana), datat el 17 de febrer. En la comunicació al jutjat, la procuradora i l'advocat de Jorge Suárez, anunciaven formalment que sol·licitaven «personar-se en el procediment al marge referenciat a fi d'exercir la direcció lletrada i processal del meu representat, pregant que s'entenguin amb els professionals que subscriuen en les successives comunicacions. Tot això de conformitat amb el que es disposa en l'article 24 de la Constitució Espanyola» (que protegeix el dret a la tutela judicial efectiva). Curiosament, la representació de Jorge Suárez no identificava qui era el seu representat i per què volia personar-se en la causa de la dana, tal com va avançar Levante-EMV.
