La Plataforma per la Llengua mostra preocupació per les darreres dades que ha difós l'Observatori de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), que certifiquen un retrocés de l'ensenyament en català a la Catalunya del Nord. Aquest territori és un dels pocs departaments de l'Estat francès en què els efectius escolars augmenten, però aquesta tendència no es tradueix en una major presència del català.
L'any 2024, només el 19 % dels alumnes de la Catalunya del Nord (15.727 alumnes dels 82.804) tenien contacte amb el català durant l'escolaritat, del maternal fins al batxillerat. Era un 17 % el 2014, una pujada irrisòria de només dos punts en deu anys, insuficient i anecdòtica. El 2024, només el 6 % de l'alumnat seguia classes bilingües, i només el 2,5 % ho feia en immersió. Això significa que la gran majoria dels alumnes nord-catalans no tenen accés a cap ensenyament eficaç que els permeti esdevenir catalanoparlants. La qualitat de l'ensenyament del català, doncs, retrocedeix malgrat unes xifres globals que semblen anar a l'alça i amaguen un deteriorament greu.
D'altra banda, el 2024, el 31 % dels alumnes de primària tenia contacte amb el català, pràcticament el mateix percentatge que el 1992 (30 %): en 32 anys, el progrés és d'un sol punt.
Al col·legi: una dècada de paràlisi total
Als col·legis, només el 9,4 % dels alumnes té contacte amb el català. Aquesta xifra està estancada des de fa deu anys. L'ensenyament immersiu (Bressola i Arrels) es manté estable, però l'ensenyament bilingüe a l'educació pública cau en picat. El 2024, el 90,5 % dels alumnes no tenien cap contacte amb el català, igual que el 2014.
L'ensenyament del català com a opció també retrocedeix: als col·legis públics, hi havia 1.242 alumnes que cursaven aquesta opció el 2002 i només 1.009 el 2024. Als col·legis privats, la situació és encara més preocupant: 199 alumnes el 2002, 148 el 2017 i només 68 el 2024. Una caiguda en picat en dues dècades. Aquesta desinversió posa en perill la continuïtat pedagògica, i impedeix que l'alumnat arribi al batxillerat amb competències real en llengua catalana.
El batxillerat, en col·lapse absolut
La situació als liceus és la més alarmant. Només el 2,7 % dels alumnes segueixen un ensenyament en català, tot i que el 68 % dels centres ofereixen una opció de català. Cal destacar que la reforma del batxillerat "Blanquer", entrada en vigor l'any 2019, minimitza molt el pes de la llengua de Llull per a l'obtenció del diploma, però se n'han de trobar solucions. El nombre d'alumnes s'ha reduït a la meitat en els darrers anys. L'opció de català als liceus tenia 247 alumnes el 2002, va arribar a un pic de 588 el 2012, i ara ha caigut fins a 232 el 2024.
Bilingüe i immersiu
El 2024, 4.864 alumnes seguien un ensenyament bilingüe (6 %). El 2019, el 6,3 %, i el 2014, el 5,7 %. El bilingüisme cau, i només l'immersiu es manté. Les escoles immersives Arrels i La Bressola sí que progressen. La Bressola ha doblat l'alumnat de primària des del 2002, i al col·legi l'alumnat immersiu s'ha multiplicat per deu en el mateix període. Arrels també registra un creixement constant. Tot i això, la immersió continua sent minoritària dins de l'alumnat general, i fins i tot dins del conjunt d'alumnes que tenen contacte amb el català. Aquestes xifres i les últimes enquestes demostren que la població és a favor d'un ensenyament en català de qualitat i per a tots. Les dades posen de manifest, de nou, que l'oferta pública d'ensenyament del català en cap cas cobreix la demanda, incomplint així un dels preceptes principals de la república francesa, l'égalité.
«Considerem que les dades són un senyal nítid d'abandonament per part de l'Educació Nacional, i alertem del risc de ruptura en la transmissió del català a l'escola. Reclamem que les filieres bilingües públiques i immersives tinguin suport, promoció i una valorització més potents i efectives de l'Educació Nacional. L'administració ha d'actuar i no pot fer servir dades associatives molt positives (immersiu o classes setmanals) per amagar la manca d'eficàcia. Ara més que mai toca garantir continuïtats pedagògiques en català del maternal al batxillerat. A més, cal que l'administració actuï més enllà de l'escola: reclamem més suport per a programes de difusió de la llengua, des de classes de català per a adults fins a festes populars o el foment de la música i la literatura, entre d'altres», assenyala la Plataforma per la Llengua.
A més, remarquen que la llengua catalana és «un tresor que fa part del patrimoni nacional de França com ho reconeix la Constitució francesa, i en aquest sentit, és un deure protegir-la i fer que es transmeti i es promocioni de manera activa a tots els alumnes. L'any 2022, el Departament dels Pirineus Orientals, la Regió d'Occitània i l'Educació Nacional van signar un acord-marc per reforçar i estructurar l'ensenyament del català a la Catalunya del Nord, del maternal fins a la universitat. L'objectiu és que, d'aquí al 2032, tots els alumnes que ho desitgin puguin aprendre el català a escola. Per la situació actual, demanem que es modifiqui perquè d'aquí a deu anys, tots els alumnes de la Catalunya del Nord aprenguin el català. Les respostes deuen ser a l'altura de la situació».
