Arran reivindica l’acció política que ha acabat amb el tombament del toro d’Osborne situat a la N-332, al terme municipal de Tavernes de la Valldigna (la Safor, País Valencià). L’acció s’emmarca en una campanya de reivindicació dels Països Catalans, denuciant, així, els símbols d’imposició nacional, cultural i econòmica de l’Estat espanyol al territori.
«El toro d’Osborne no és un element neutre del paisatge: és un símbol del nacionalisme espanyol, de la mercantilització del territori i d’un model cultural imposat que esborra les realitats pròpies. La seva presència al País Valencià respon a una voluntat d’homogeneïtzació simbòlica que nega la identitat, la llengua i la cultura del nostre poble», han explicat.
Amb aquesta acció, l'organització juvenil vol assenyalar que els símbols del règim i del capital «no són intocables». «Davant un context de recentralització, ofensiva reaccionària i banalització del feixisme, cal passar de la denúncia retòrica a l’acció política directa. La lluita per l’alliberament nacional i social també es dona en el terreny simbòlic i cultural», assenyalen.
Arran reivindica que «no acceptaran que el nostre territori continuï sent un aparador de marques comercials i icones d’un estat que ens oprimeix econòmicament, políticament i culturalment».
Finalment, fan una crida al jovent i al conjunt del poble treballador dels Països Catalans a organitzar-se i confrontar, des de tots els àmbits, els símbols i les estructures que sostenen el règim del 78, el capitalisme i el nacionalisme espanyol.
A mitjan desembre, Arran va tornar a presentar assemblea a la ciutat de València. Uns dies més tard, sis militants d’Arran anaven a judici amb l’acusació de pertànyer a una organització criminal per assenyalar les infiltracions policials dels darrers anys a l’Esquerra Independentista i el Moviment Popular. En acabar l’any, Palma va acollir una de les manifestacions independentistes més grans dels darrers anys. El 1r de gener, es presentaven públicament també els nuclis de Menorca, la Marina i Castelló.