L’Assemblea Sobiranista de Mallorca ha manifestat el seu «suport a la vaga de docents del Principat de Catalunya i se suma al que ja han expressat entitats com l’Assemblea de Docents, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República».
Segons l’ASM, «Els motius que han empès els docents catalans a una vaga massiva (ràtios disparades, manca de docents i de recursos, sous baixos, burocràcia inútil, etc.) són conseqüència directa de la manca de finançament a què Espanya sotmet els Països Catalans i de les lleis forassenyades imposades des de Madrid».
«A les Balears en patim igualment els efectes i ostentam el rècord de barracons escolars per alumne, amb 159 en total, cinc més que el curs passat, mentre a territoris espanyols com Extremadura no n'hi ha cap», expliquen des de l’ASM i afegeixen que «tenim infraestructures obsoletes que obliguen a apuntalar sostres i escales i a tancar aules, ràtios disparades per un augment de 20.000 alumnes només a la darrera dècada i un preu de l’habitatge especialment prohibitiu per als docents desplaçats a altres illes, amb casos extrems com a Eivissa i Formentera».
A tot plegat cal afegir, segons els sobiranistes, «la castellanització de les aules, en general per un entorn mediàtic i normatiu espanyolitzador, així com per l’incompliment reiterat del Decret de mínims d’ensenyament en llengua catalana, com a resultat de la permissivitat dels governs autonòmics en mans dels partits d’obediència espanyola PP i PSOE».
L’ASM encoratja els docents a no afluixar en les seves reivindicacions, i recorda que l’única solució realista per reforçar els serveis públics dels Països Catalans, ara abocats al col·lapse, és «un estat propi».
L’ASM posa a tall d’exemple, «el pressupost balear no financer de 2025, de 6.563 milions d'euros, és semblant a l’espoli fiscal del 14,2% del PIB reconegut per Madrid, que per al mateix any puja a 6.484 milions que se’n van a Espanya i no tornen. És a dir, que si fóssim un estat independent, alliberat d’aquest espoli, podríem multiplicar per dos el pressupost educatiu actual. Ras i curt: per una escola pública de qualitat i en català, independència!»