Aquest 27 i 28 de març s’ha celebrat al País Valencià una nova Trobada de Dones, organitzada des de les Illes Balears, pel Col·lectiu de Dones dels Països Catalans. L’encontre s’ha fet a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània (València), sota l’aixopluc de la Institució cívica i de pensament Joan Fuster i de la Societat Coral del Micalet.
El projecte per al 2025-2026 preveu diverses Trobades i Jornades. A Mallorca se’n va fer una el novembre de 2025 i al País Valencià s’ha fet ara. La de Girona serà el 22 i 23 de maig i a la Catalunya Nord serà dins la segona quinzena d’agost de 2026. «Els temes a tractar durant aquest curs són fer un diagnòstic de la situació social, política cultural i lingüística de cada part del territori, parlar de dona i construcció nacional, visibilitzar dones que ens han precedit, contribuir a la formació de la nació completa i arribar a definir quins projectes o activitats podem fer juntes», han explicat.
A partir d’un document obert han anat recollint les aportacions, visions i sensibilitats que es fan als cercles de conversa amb la intenció d’elaborar un document sintètic a partir del qual es podrien començar a materialitzar, accions i projectes conjunts.
El primer tema tractat a la Trobada va ser expressar la solidaritat del Col·lectiu de Dones dels PPCC amb la catalana Blanca Serra, reconeguda lluitadora i companya: «Entre la darrera Trobada que vam fer i aquesta, la justícia espanyola s’ha pronunciat i ho ha fet d’una forma contradictòria, perquè per una banda reconeix que ella va ser torturada a la Comissaria de Via Laietana i per l’altra evita la condemna, ni tan sols simbòlica, als torturadors, als qui deixa impunes». Des de la Trobada de Dones dels PPCC volen expressar «solidaritat amb Blanca Serra, lluitadora pels drets individuals i col·lectius de la nació que compartim i al mateix temps rebutjar la doble moral de la justícia espanyola que deixa impunes els botxins».
L’encontre -amb més de 50 inscrites, majoritàriament del País Valencià, també ha comptat amb dones de totes les Illes i del Principat- ha partit d’un document que recopila de forma sintètica quina és la situació social, política, cultural i lingüística de cada una de les parts del territori dels PPCC i han analitzat més a fons la situació del País Valencià, «vista a través de la mirada de les dones valencianes assistents a la Jornada, dones educadores, polítiques, netejadores, psicòlogues, filòsofes, antropòlogues, informàtiques, escriptores, politòlogues, artistes, investigadores, historiadores, professores de valencià, administratives... totes elles lluitadores i defensores dels drets de les dones, de la llengua, la cultura i el País que compartim».
Així, han destacat preocupacions comunes, com la de la unitat de la llengua catalana que, a tot el territori, és atacada per part de tribunals i partits polítics que no admeten la diversitat nacional i cultural de l’Estat. També han constatat «el desistiment de les administracions, siguin del color polític que siguin, incapaces de fer tot allò que la llengua necessita per fer-la ocupar el lloc que li correspon». «La llengua necessita una acció legislativa que la faci imprescindible per viure al territori on és llengua pròpia, necessita ser l’eix vertebrador del sistema educatiu, tenir presència al carrer, a l’administració, als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, als clubs esportius i als espais de lleure, a les nostres universitats... per promoure i fer real l’ús del català entre els joves i assegurar el futur de la llengua», han assenyalat.
Concretament al País Valencià hi ha una forta indignació per la censura que es pretén realitzar als currículums de Literatura valenciana que vol excloure els autors de les Illes i del Principat, la qual cosa ja ha provocat el rebuig massiu i la mobilització per part dels docents dels centres educatius i del món de la cultura. «Les dones de les Illes i del Principat volem facilitar els intercanvis entre estudiants del País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya. Farem Països Catalans. No se’n sortiran!», han remarcat.
A més, troben necessari fer més visible la situació de les dones dins el document d’anàlisi, com pot ser la precarietat laboral i habitacional que afecta més les dones a causa de tenir sous més baixos o pensions inexistents, tot i haver treballat tota la vida amb les cures i l’organització de la llar. «Les dones continuen patint discriminació, violència de gènere i vicària, i explotació sexual... entre d’altres temes eternament reivindicats pel feminisme. L’habitatge està lligat al model econòmic que ens ha empobrit -turisme, especulació urbanística, gentrificació, pèrdua de drets laborals, abandonament de la ruralia- i ens ha duit, sobretot a les dones, a una precarietat infinita», apunten.
La Trobada es va completar amb una conferència de la historiadora i investigadora Verónica Zaragoza, doctora i professora de la Universitat de València amb la conferència «A la recerca d’un espai propi. Dones i lletres en la València del segle XVI» i una ruta guiada per Rosa Roig, escriptora, cronista de Fortaleny, impulsora del Projecte europeu Women’s Legacy «València, ciutat de dones, beguines, sàvies, reines i abadesses».
Les dones que estan al capdavant de les Associacions de víctimes de Dana també foren convidades a participar-hi i tot i que al final no hi varen poder assistir. Moltes de les assistents a la Trobada varen aprofitar per a sumar-se a la manifestació 'Mazón a la presó'.