En el context de la vaga educativa indefinida al País Valencià, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que la Conselleria d'Educació ha eliminat de les negociacions l'epígraf relacionat amb les mesures per a garantir una promoció efectiva del valencià. Aquesta proposta ha estat rebutjada de manera unànime pels sindicats, i vora un 80 % del professorat ha avalat, en la consulta feta al col·lectiu docent, la continuïtat de la vaga indefinida.
En una de les primeres propostes de la Conselleria per a posar fi a la vaga, es va presentar als sindicats una proposta que no feia cap referència a la paralització dels atacs al valencià, ni a la censura literària, ni a la reversió de l'homologació del C1, ni tampoc a la mal anomenada «llei de llibertat educativa». A més, s'hi plantejava la possibilitat d'incorporar «entitats col·laboradores» per a homologar formació, una mesura que podria suposar l'inici d'un negoci obert al secessionisme lingüístic. Malgrat tot, l'epígraf del document incloïa el valencià com un dels punts de la negociació, que a hores d'ara ha quedat fora.
Des del dilluns 11 de maig, les mobilitzacions de docents d'arreu del territori han omplit carrers i places amb una resposta persistent que ha situat al centre del debat, entre altres punts, la defensa de la llengua pròpia com a element irrenunciable de qualitat educativa i de cohesió social.
Per a Antoni Royo, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià, «les samarretes verdes han triomfat perquè expressen una idea molt senzilla i molt poderosa: que la llengua no és un complement de l'escola, sinó una part central del que està en joc». Royo ha afegit que «si la Conselleria vol demostrar que de veritat vol negociar, té damunt la taula mesures que pot assumir des de ja mateix, començant per retirar la censura literària del batxillerat i garantir una oferta real en valencià als centres». I ha conclòs: «No hi haurà una educació de qualitat si es consolida un model que arracona el valencià i dificulta una competència real en les dues llengües oficials».
La defensa de la llengua, un dels principals motors de la vaga, ha de situar-se al centre de la negociació
L'entitat subratlla que no es pot parlar de millora de la qualitat educativa si no es posa fi, al mateix temps, als atacs contra la llengua pròpia per part del govern valencià. La defensa de la llengua s'ha convertit en un dels principals motors de la vaga i ha de situar-se al centre de qualsevol negociació. En aquesta línia, la Plataforma per la Llengua recorda que 514 departaments de llengües dels instituts valencians han denunciat el decret de censura del batxillerat a autors de Catalunya i de les Illes Balears, i que eliminar-lo té un cost econòmic nul. «Només cal voluntat política per a rectificar i deixar sense efecte una mesura que ha provocat un rebuig amplíssim dins de la comunitat educativa», apunten.
A hores d'ara la negociació entre la Conselleria d'Educació i els sindicats continua oberta i la vaga indefinida es manté. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua considera que hi ha un marge immediat i urgent per a introduir millores concretes en matèria lingüística.