La Plataforma per la Llengua ha anunciat que recorrerà la sentència del TSJCV que avala la castellanització oficial del nom de Castelló de la Plana i deixa en paper mullat l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Aquesta sentència desestima el recurs de l'entitat contra el decret 187/2024 del Consell que va reintroduir la forma bilingüe 'Castelló de la Plana/Castellón de la Plana', imposa 2.500 euros de costes i consagra un retrocés greu en la normalització del català. L'entitat considera que aquest fet legitima una operació de retrocés en la presència institucional de la llengua pròpia, degrada materialment el paper de l'AVL i envia un missatge dissuasiu a tota la societat civil: qui defensa judicialment la llengua, perd i paga.
En paraules de Toni Royo, delegat de la Plataforma per la Llengua, «aquesta decisió és un menyspreu frontal a l'AVL i un missatge molt perillós: que el criteri polític pot imposar-se al criteri lingüístic, fins i tot quan parla l'autoritat estatutària competent». I ha afegit: «No sols han avalat una reculada en la normalització del valencià, sinó que han castigat econòmicament una entitat que ha actuat en defensa de l'interés general i de la llengua pròpia».
El mateix procediment judicial reconeix que el ple de l'AVL va acordar el 27 de setembre de 2024 que la denominació «correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic» era la forma tradicional i única Castelló de la Plana. Malgrat això, la Secció Quarta del TSJ del País Valencià ha acabat assumint la doble denominació i arriba a afirmar que l'entitat «parteix d'un error» en considerar desfavorable l'informe de l'AVL.
La clau del cas és precisament que aquesta no avalava la regressió. L'informe de l'AVL fixava com a única forma correcta la denominació en valencià i només indicava, de manera subsidiària i «en contra del criteri de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua», quina seria la fórmula si l'Ajuntament decidia apartar-se'n.
La Plataforma per la Llengua considera inacceptable que el tribunal hagi convertit aquesta advertència tècnica en una mena de conformitat indirecta amb el canvi polític, i hagi reduït l'autoritat lingüística valenciana a una funció pràcticament decorativa.
La sentència també resulta especialment alarmant pel tractament que fa de l'informe de Santiago Fortuño Llorens, que la mateixa Sala qualifica de «brillante y esclarecedor» i després, de nou, «de forma brillante». Aquest llenguatge d'adhesió valorativa contrasta amb el tractament restrictiu del criteri de l'AVL, i evidencia quin pes ha donat el tribunal al relat històric favorable a la restauració de la forma castellana. La resolució prioritza una lectura política i regressiva de la toponímia, per damunt de la funció normalitzadora del valencià i de l'òrgan estatutari competent per a fixar la forma lingüísticament correcta dels topònims valencians.
Per a la Plataforma per la Llengua, la substitució d'una denominació única en català per una fórmula bilingüe és una decisió amb una càrrega simbòlica, institucional i política evident, que afecta l'estatus públic de la llengua pròpia. Ja en el manifest impulsat per l'entitat al maig de 2024 s'advertia que l'ús normal del nom Castelló de la Plana respon a la inequívoca identitat històrica i lingüística valenciana de la ciutat, que la forma 'Castellón' és fruit del procés castellanitzador i que l'oposició a la plena oficialitat del topònim valencià només es pot entendre com un acte reaccionari.
La recuperació oficial plena del topònim Castelló de la Plana és un acte de normalitat i de democràcia, avalat pel cronista de la ciutat, Antonio José Gascó, la Universitat Jaume I, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i per experts com el lingüista i acadèmic Germà Colón, i no ha aparegut cap nova circumstància que justifique fer marxa enrere. «El nom és Castelló de la Plana, i cap operació política ni cap resolució regressiva hauria de situar en un segon pla la forma pròpia i correcta del municipi», remarquen.