Paradoxes de la vida. La mateixa setmana que l’Estat espanyol registrava la primera recessió en 15 anys, Tiffany’s obria la seva primera botiga a Madrid.
Pareix, idò, que la crisi econòmica no afecta el sector del gran luxe. No debades, Tiffany’s & Co. és considerat el fabricant de joies més prestigiós del món. Sobretot, des de l’estrena de la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s (Blake Edwards, 1961). La dama del cinema americà dels seixanta, Audrey Hepburn, protagonitzava la seva història d’amor amb les joies.
Si estava trista, res millor que visitar la botiga de Tiffany’s a la Cinquena Avinguda de Nova York. Si els problemes de la vida l’angoixaven, visitava Tiffany’s. I així, l’actriu, caracteritzada al paper de Holly Golightly, allunyava les seves pors.
Tanmateix, l’argument de la història es remunta a la novel·la homònima de Truman Capote. L’americà havia ideat un món materialista, en què generà una crítica destructiva a allò que ell considerava innecessari. Però no per falta d’utilitat, les joies, deixaven de ser fascinants.
I és que els diamants de Tiffany’s han esdevingut veritables obres d’art. No era aquest l’objectiu de Charles Lewis Tiffany quan, l’any 1837, inaugurava una petita botiga a Broadway. Havia enllestit, amb el seu soci John B. Young, un negoci de coberteria de plata i decoració per a la llar.
Tanmateix, el projecte agafà la seva pròpia dinàmica. S’especialitzaren en el món de les joies, gràcies a les velles dames, aristocràtiques elles, que visitaven Manhattan.
L’any 1867, però, marcarà un punt d’inflexió per Tiffany’s. Present a l’Exposició Internacional de París, la seva fama s’escampà pertot. La commoció Internacional, però, encara fou més forta 10 anys més tard.
I és que, enmig d’un viatge a Sud-àfrica, aquests emprenedors compraven un diamant. Un sublim diamant. El més gran trobat fins aleshores.
No debades, la seva puresa arribava als 287,42 quirats. Els artesans de Tiffany’s el tallaren en 82 cares, tot i no fer una mesura de més de 2,5 centímetres. Era, i és, la joia de la corona.
I encara és l’emblema de la casa, tal com es demostrà dimarts passat a Madrid. Perquè la inauguració oficial de la botiga gaudí de la presència d’aquesta peça. Els assistents a la gala també pogueren apreciar, in situ, la bellesa d’altres grans obres de Tiffany’s, com ara el famós anell de platí i brillants amb el qual Hepburn esmorzava a la pantalla gran. O alguns dels dissenys que Paloma Picasso ha realitzat els darrers anys, que uneixen les pedres de colors amb els metalls preciosos. O la revolucionària col·lecció que Frank O. Gehry dissenyà per la casa.
I és que Tiffany’s ha aferrat el seu nom amb la celebritat. Jackie Kennedy, per exemple, lluïa un anell de casament Tiffany’s, dissenyat pel mestre francès Jean Schlumberger.
També ha sabut adaptar-se al temps, sempre incert i canviant. Els dissenys de Tiffany’s a la dècada dels anys 20, per exemple, reflecteixen el gust per l’extravagància del moment. Als anys 30 és passà, camaleònicament, al modernisme imperant a la nova societat. Fins i tot, no s’enfonsaren juntament amb el crac del 29. A partir de 1940, les peces de Tiffany’s adquireixen cert aerodinamisme. I des dels 60, refina les joies al gust contemporani.
Així han resistit crisi darrere crisi. Ara, s’instal·len a Madrid. I no a qualsevol barri, sinó a la Milla d’Or madrilenya. El carrer d’Ortega i Gasset.
Per l’acte social de presentació, demarts passat vespre, els directius de Tiffany’s dugueren la model australiana Elle McPherson. El seu glamur, amb el de personatges com Nati Abascal i Boris Izaguirre, protagonitzà l’acte. Una vetlada, al cap i a la fi, dirigida a la beautiful people de la capital de l’Estat.
L’empresa Tiffany’s, així, es converteix en el nou llogater del núm. 10 d’Ortega i Gasset. Un local de renom, ja que era Versace qui lluïa el mostrador fins fa pocs mesos. Al costat tindrà Burberry’s i Louis Vuitton. Tot un veïnat a la l’altura dels mateixos joiers, perquè són poques les butxaques que hi poden arribar. Raffaella Banchero, directora general per l’Estat i Itàlia, ho reconeixia obertament. "Som elegants i sofisticats. Igual que Madrid".
Però Madrid, com la resta de l’Estat, viu en crisi. Tindrà Tiffany’s prou dames aristòcrates amb ganes d’esmorzar?