Encara que el despaxt Oval conserva la decoració antiga i la seguretat no hi ha variat, el president Barack Obama hi està introduint gradualment una sèrie de canvis que diferencien la "seva" Casa Blanca de la del seu predecessor, George W. Bush. La rutina a la nova Casa Blanca sembla més relaxada en l’estil, més frenètica en el ritme laboral i més nocturna en els horaris. Obama "és una persona noctàmbula", va admetre divendres el seu portaveu, Robert Gibbs. Aquesta, probablement, serà una de les modificacions més radicals en el número 1.600 de l’avinguda Pennsilvània.
Si a Bush li agradava començar la jornada prestet i a les set del matí ja rebia la seva sessió informativa diària dels serveis d’intel·ligència, des de la investidura d’Obama cal esperar fins a gairebé les 9 per veure a l’ala Oest l’oficial de guàrdia que indica que el president és a l’oficina. El primer president de raça negra dels EUA comença el dia al gimnàs de la tercera planta de la Casa Blanca, després berena amb la seva família i ajuda les seves filles Sasha i Malia a preparar-se per a l’escola. Una vegada que arriba a l’oficina, tanmateix, el ritme és endimoniat. Des de la seva investidura, dia 20 de gener, ja ha parlat amb una dotzena de mandataris estrangers, ha firmat prop de quinze ordres executives i memoràndums i ha introduït una segona sessió informativa diària, sobre l’economia.
Tot un canvi respecte al Bush dels darrers temps, l’agenda diària del qual amb prou feines contenia esdeveniments públics. Mentre que a Bush li agradava acabar la jornada laboral no més tard de les sis o les set, i a les nou del vespre ja se n’anava al llit, Obama interromp la feina per sopar amb les seves filles, però torna al despatx Oval i treballa fins a altes hores de la nit. Han deixat de ser insòlits els comunicats emesos prop de la mitjanit.
Ni jaqueta ni corbata
A més de l’horari, també ha canviat l’estil. Ja en la seva primera jornada de treball, va trencar el protocol que havia establert el seu predecessor –que exigia sempre jaqueta i corbata al despatx Oval– en presentar-se a l’oficina en mànigues de camisa. En part, això es deu que ha apujat la temperatura del termòstat. No s’ha d’oblidar que és de Hawaii i no suporta el fred. Però també s’ha de tenir en compte que el seu caràcter és més informal. En les sessions de feina de cap de setmana, ha instaurat la roba "esport", una cosa que hauria estat anatema a la Casa Blanca de Bush.
I la marxa Hail to the Chief, amb la qual els agradava ser rebuts tant a Bush com a Bill Clinton en les cerimònies, pràcticament ha desaparegut. Dijous, en l’acte de firma d’una llei per a la igualtat salarial de la dona, en lloc de la banda militar d’un temps se sentia música de piano. Segons Gibbs, Obama "no és un tipus a qui agradi la pompa i la circumstància. Li interessa molt més la substància del càrrec", va assegurar en una entrevista a la cadena de ràdio CBS.
Dieta: rúcula i infusions
Altres innovacions que el nou president, catorze anys més jove que el seu predecessor, sembla disposat a introduir són un canvi en la dieta –si a Bush li agradava el menjar tradicional nord-americà, Obama prefereix les amanides de rúcola i les infusions– i l’ús social de la Casa Blanca. Ja ha ofert el seu primer còctel als líders del Congrés, i ahir convidà una quinzena de legisladors, demòcrates i republicans, a veure la final de futbol americà, la Super Bowl, a l’auditori de la residència presidencial. Si els Bush amb prou feines van sopar fora una vintena de vegades en vuit anys, Obama ha promès que la seva intenció és sortir amb la seva esposa, Michelle, almenys una vegada per setmana.
Amb el ritme de feina que s’ha imposat, allò que el nou president no ha tingut temps de fer és redecorar el despatx Oval, on encara hi ha la catifa amb motius de raigs solars que encarregà Bush. Els Obama ja han contractat un decorador, Michael Smith, perquè els ajudi a fer de la Casa Blanca la seva llar familiar i sentir-s’hi més a gust. Cada pic hi estan més, però necessitaran encara una mica de temps per dominar els racons de la seva residència. Llavors podran evitar, com li va passar l’altre dia al president, intentar sortir del despatx Oval pel que creia que era una porta i era només un plafó de vidre.