Viuen la seva adolescència i joventut com els ve de gust. Es vesteixen segons els codis de la tribu urbana a la qual pertanyen i escolten les mateixes bandes de música, amb una eufòria que frega gairebé la religiositat. És per això que hi ha adults sorpresos, gairebé alarmats, de la conducta dels seus fills i filles. Però hi ha un fet del qual encara no s'han adonat: ells foren hippies, punks, rockers, pacifistes, mods o progres de la transició. Els noms han canviat, però l'ànima de les tribus urbanes, no. Que ningú no s'enganyi, idò, quan observi la fotografia de les dues filles del president Rodríguez Zapatero, de viatge a Nova York. Es tracta d'una imatge que ha aconseguit generar una polèmica desmesurada. O, per ventura, són els comentaris de la societat els que han dotat de anormalitat una fotografia de família.
En tot cas, l'estètica fosca de les dues filles ha despertat un caramull de teories sobre el grup social al qual s'adscriuen. Aparentment, les dues al·lotes vesteixen absolutament de negre. Ara bé, la predilecció per aquest color no és cap novetat: els vells anarquistes del segle XX sempre hi anaven, de negre. Si hi consideram la resta d'elements estètics (com ara unes botes negres i altes i les polseres aferrades als canells), podríem aventurar que aquestes dues joves s'inscriuen en el moviment gòtic. Aquesta subcultura urbana no està fonamentada sobre cap ideologia política, tot i que fa esment dels drets de la dona. També defensa les creacions artístiques i, per regla general, se'ls considera gent culta amb un interès per formar-se intel·lectualment.
Així ho assegura Paul Hodkinson, acadèmic de la Universitat de Surrey, en el seu llibre Goth: Identity, Style and Subculture. Hodkinson també n'analitza els orígens i els situa al Bat Cave (la cova de la ratapinyada), una fosca taverna del Soho londinenc dels anys 80. Unes influències que es deixen notar al seu armari, on sobresurten les aplicacions metàl·liques a les gavardines i a les camisetes, el vellut en general i les botes altes amb gran plataforma. De fet, aquesta estètica, predominantment fosca i negra, no es diferencia tant de la dels emos, la darrera tribu urbana que més adeptes guanya des de fa uns anys. "Emo" no és més que la contracció de la paraula anglesa emotional.
Per això, es basa en l'exaltació dels sentiments, l'aïllament, la incomprensió, la tristor i la malenconia. Els emos han estat erròniament associats a les idees suïcides, sobretot per la via de tallar-se les venes dels canells. Ara bé, ells mateixos desmenteixen aquest mite com una generalització per a tot el col·lectiu, si bé en reconeixen casos aïllats. Això explica la por de molts adults quan saben que el seu fill o filla és un emo. És per aquest fet que són, actualment, el col·lectiu més malvist per la societat.
Agressió a emos
Membres d'altres tribus com els punks i els gòtics els ridiculitzen sistemàticament en el món virtual i, fins i tot, criden alegrement a agredir-los. La rellevància dels insults no seria tan gran si no fos perquè internet representa la via més fluida de comunicació de molts adolescents. Podria ser el cas de les filles de Rodríguez Zapatero i Sonsoles Espinosa, que hauran vist anguniades els milers d'insults i burles que han aparegut a la xarxa a causa del seu aspecte físic. Un atac contra la llibertat de les persones per desenvolupar-se tal com desitgin. Però és ben segur que les dues continuaran, amb valentia, el seu camí.