Nil Salvat, un dels fundadors del blog ‘Ciència Oberta’, ha cursat el grau de Bioquímica i ara fa el màster de Neurociències a la Universitat de Barcelona. A l'abril farà tres anys que va començar un projecte de divulgació científica amb els companys de la carrera.
Què és ‘Ciència Oberta’?
‘Ciència Oberta’ és un blog on publiquem reportatges setmanals curts, que en cinc minuts es poden llegir, i seccions d'experiències sobre com viure la ciència: exposicions, portes obertes o recomanacions de sortides científiques que es poden fer a través del territori. Parlem de la investigació que es fa a Catalunya, d’experiments que es poden fer a casa i la ciència que hi ha al seu darrere; i escrivim contes científics per apropar els conceptes a la canalla.
On heu arribat, després d'aquests tres anys?
A través del nostre recorregut ens vàrem anar topant amb diferents persones que també divulgaven ciència i que ho feien en català, coincidint a través de xarxes. I en veure que realment no estàvem sols, que hi havia més gent fent el què nosaltres fèiem, amb altres formats, com són podcasts o YouTube, i a sobre de temàtiques molt diferents que nosaltres no abraçàvem, vàrem pensar que un pas podia ser ajuntar-mos d’alguna manera i fer xarxa i comunitat.
També, sabent que a l’Estat espanyol ja hi ha la comunitat que es diu Scenio (@sceniotv) que en formen part molts youtubers divulgadors de ciència, vàrem pensar que ho podíem tenir aquí defensant també la part de parlar en català. Vàrem fundar ‘Neurones Fregides’ aquest estiu passat, formada per nou projectes diferents, tot i que ara n’hem adoptat uns quants més.
Com definiries ‘Neurones Fregides’?
Al final neix sobre aquestes bases: divulgar ciència, fer-ho en català i fer-ho de la manera que permeti arribar al màxim de gent, i que aquesta pugui entendre els conceptes que es divulguen d'una manera prou entenedora perquè els puguin fer servir.
Tot això s’ha muntat virtualment! La gent de ‘Neurones Fregides’ (NF) està escampada fent Erasmus i estudiant a fora, llavors va començar el novembre del 2020. Ho vàrem estar gestant i preparant, vàrem fer un manifest que està penjat a la web de ‘Ciència Oberta’, que està molt complet, i ens van donar suport diverses entitats. Va sortir el 4 de juliol del 2021. Varen ser uns vuit mesos de preparació.
Partint d'aquí, per què creus que és important aquest tipus de divulgació científica, més «entenedora» com ara deies?
Es té la percepció que els científics van tots amb bates i fan servir pipetes, ficats dins un laboratori. Hi ha una imatge de la ciència que està prou allunyada del que és el món real, i una part d’això és perquè hi ha una manca en la divulgació i de connexió amb la realitat.
Per exemple, un cas que trobem en la majoria dels mitjans tradicionals és que no hi ha una secció de ciència, però si d’economia, del temps o d'esports mateix, quan la ciència és un pilar fonamental de la nostra societat.
I ara que també han sorgit altres plataformes, com ‘Canal Malaia’ o ‘Xarxa illenca’, que aglutinen creadors de contingut en català, per què creus que és important que la divulgació que feis sigui en català?
Vàrem fer la reflexió que, estudiant ciències, tu entres a YouTube, per exemple, per entendre un concepte que no has acabat d'entendre a classe i la majoria de vídeos que hi trobaràs són en castellà o en anglès; però no hi ha una base sòlida de referents que facin contingut en català. D'aquí va sorgir la necessitat de fer-ho en català, per crear referents, però sobretot per defensar que la nostra llengua és igual de vàlida per divulgar i explicar qualsevol concepte.
Hi ha el punt de «si et passes al castellà, arribaràs a molta més gent», però em ve de gust fer-ho en català, perquè vull que l’alumnat que ha d’aprendre com funciona l'oscil·lació d’un pèndol ho pugui fer també en català i no s’hagin de passar al castellà.
També, en l’àmbit universitari, es tendeix cap a l'anglès, perquè és la llengua en què et comunicaràs en anar a un congrés o en publicar un article científic, però aquí també hi ha una part que no només es desconnecta de la societat sinó que també de la llengua. Comences a formar part d'una comunitat internacional que, sent una mica tradicionalista, et desarrela de la llengua en què t’has creat, de les institucions on t’han format i de tota la cultura de la qual has format durant tants anys.
I si parlem en general del contingut que trobem actualment a les xarxes. Des de quan vàreu començar a ara, has vist algun canvi? També a través de les dinàmiques i les tendències que hi ha…
Va ser a través de les xarxes socials que vàrem detectar que hi havia interès. El punt crucial que vàrem tenir nosaltres que vàrem veure que el que estàvem fent tenia algun sentit va ser just dos dies després de sortir a les xarxes, a Twitter havíem arribat als 23.000 seguidors aproximadament. Vàrem veure que potser sí hi havia un nínxol de gent que li interessava aquest tipus de contingut, i que el trobava a faltar…
Més tard, vàrem mirar si havien aparegut projectes nous, projectes que no coneixem o recomanacions que ens havien dit. Ara fa uns mesos vàrem incorporar una nova tanda de projectes.
Un d'aquests és el de l’’Ovella Verda’, un podcast sobre educació ambiental. Abans ho feien en castellà i es varen voler passar al català. De la mateixa manera rebem missatges de projectes o de gent que vol col·laborar d’alguna manera amb nosaltres i ens fa arribar aquesta inquietud de «mira jo fins ara ho he fet en castellà perquè sabia que arribaria a més gent…», però ara, veient el suport que podem oferir des de NF i que hi ha una comunitat interessada, s’està plantejant fer el pas.
Quina relació creus que pot tenir la creació d’aquests projectes amb la pandèmia?
Un punt important que comentàvem al manifest és que a Catalunya, però que quan parlam de divulgar en català també parlam de qualsevol persona que ho faci en aquesta llengua i ho faci des de qualsevol punt, hi ha una comunitat investigadora molt forta, però que pel que fa a la divulgació, aquests resultats no s’han comunicat a la resta de la gent. Això ho hem vist, per exemple, amb el coronavirus: ni que fos en els mitjans tradicionals, costava que els conceptes sobre la pandèmia arribessin als espectadors, o s’havien de fer entendre i s’havien de desgranar molt perquè arribessin i entenguessin bé.
Pel tema de si han aparegut nous projectes, alguna cosa em fa pensar que sí. La gent estava tancada a casa, i obria un podcast o un Instagram per parlar dels ocells que veia des de la finestra, per exemple. Jo crec que sí que han sorgit alguns projectes més.
Potser el què hem intentat aconseguir des de NF és que, si algú havia obert aquest tipus de projecte durant la pandèmia, el recuperés si en tenia ganes, i que hi dediqués hores. Aquí estem nosaltres per acollir-lo i pel que faci falta.
Per anar acabant, quina perspectiva de futur tens? Com esperes que evolucioni a partir d'ara aquesta plataforma?
Ara mateix estem molt ficats en un projecte que ens ha finançat la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que es diu ‘Disseccionem la Ciència’, i durarà tot aquest any 2022; a curt o mitjà termini aquestes són les metes que tenim.
A llarg termini, el què esperem és incidir en la dinàmica general de com fer arribar la ciència a la societat. Per exemple, vàrem tenir la sort de col·laborar amb el programa de RAC1 ‘La primera pedra’, un cap de setmana al mes. Això ja és una petita passa. Que la gent vegi que la ciència arriba i que es pot fer arribar fàcil.
Tots els projectes són bastant variats i de llocs diferents, però sí que trobem a faltar, si parlam de Països Catalans, projectes que divulguin ciència de les Balears, del País Valencià, de territoris que no siguin tan centrals com pot ser Barcelona, o sols Catalunya, en general. Crec que en algun lloc hi deu haver un projecte divulgació científica, des d’on sigui, però en català, i estaríem encantadíssims que ens contactin.