L'escriptora mallorquina Llucia Ramis també ha proclamat públicament que «s'ha acabat» i en un article a La Vanguardia titulat 'Només és un petó' ha fet un repàs a totes les vegades que ha hagut de patir assetjament per part d'homes.
Ramis comença el repàs per quan era una nina: «El nin que m’encalçava a l’hora del pati, un any per pegar-me i el següent per omplir-me la cara de petons. Els adults ho justificaven: «Això és perquè li agrades». El meu primer petó, que va ser la primera morrejada. Tenia catorze anys, ell disset. Amb prou feines ens coneixíem, però vaig acceptar anar a casa seva conscient que ens enrotllaríem. Després de passar una estona intentant que els nostres bràquets no s’enganxassin, tancà l’habitació amb clau, agafà un mocador i digué: «Si no ho fem, et violo». En veure’m la cara, va riure i assegurà que feia broma».
També rememora «Els bavosos que aprofitaven els dos petons de presentació o comiat per tocar amb els seus llavis la comissura dels meus. Els tres caps que, en diferents moments, em plantaren un bec perquè sí, i em posaren en una situació tan incòmoda que només podia anar-me’n o fer veure que no havia passat res; no podia deixar la feina, de manera que no ha estat més que un bequet. El cap a qui vaig fer la cobra i amollà davant de l’equip: «M’has malinterpretat, quina creguda, d’entre totes les teves companyes, a tu no et tocaria ni amb un pal»».
També hi suma «Un ex que em besava a la boca cada vegada que ens vèiem, anys després que haguéssim tallat, ignoro si per aparentar que no havíem tallat del tot, perquè es pensava que m’agradava, o ves a saber. L’idiota que assegurava que els petons no es demanen, es roben».
L'escriptora acaba amb una reflexió: «A cada petó sentit li dono el sentit que vull, i no pas el que m’imposen. Se me’n fot que no signifiqui res per a tu, quan ningú te n’ha donat permís» i afegeix que: «A més, un petó sempre diu alguna cosa. En diu moltes, de fet. Un petó no és mai només un petó. Fins ara hem acceptat llevar-li importància, hem minimitzat les situacions que provoca. Però s’ha acabat».