Els dilemes morals són situacions en què es presenta una elecció entre dues opcions, amb implicacions ètiques o morals, sense una resposta clarament correcta. Segons estudis previs, quan les persones bilingües responen un dilema moral en la seva segona llengua (fins i tot quan l’han après gairebé alhora que la primera), tendeixen a respostes més utilitàries, de manera que accepten provocar dany, sempre que això permeti evitar un mal major. En canvi, en la primera llengua tendeixen a respostes més deontològiques i eviten dur a terme cap dany, fins i tot quan això suposa un greuge per a més persones. Aquest efecte indicaria la influència del llenguatge en la manera com processam i prenem les decisions.
El dilema del tramvia
Un exemple de dilema moral és l’anomenat dilema del tramvia, en el qual un vagó fora de control avança cap a cinc persones que treballen a la via. Segons l’efecte de la llengua estrangera, les persones que enfronten el dilema en la seva segona llengua tendeixen a respondre que desviarien el vagó cap a una via on hi ha una única treballadora (resposta utilitarista). En canvi, si el dilema se’ls presenta en la primera llengua, la tendència és respondre que en cap cas hi participarien (resposta deontològica) i que deixarien que el tramvia seguís el curs.
Els investigadors de la UIB ha intentat ampliar el coneixement que es té de l’efecte de la llengua estrangera en el cas de persones bilingües. En contra dels estudis previs, que mostren l'efecte de la segona llengua fins i tot en bilingües primerencs de llengües romàniques com el venecià i l'italià, la recerca del grup I+DEL mostra que aquest efecte no es produeix en els bilingües primerencs català-castellà de les Illes Balears. El treball ajuda a comprendre com els factors lingüístics i psicològics s'entrellacen amb les característiques intrínseques dels propis dilemes morals en el moment de prendre una decisió.
Així, una de les troballes més destacades d’aquesta recerca és la influència significativa dels trets de personalitat psicopàtica en les decisions morals. En aquest sentit, els participants amb puntuacions més altes en el tret de malevolència (meanness) mostren una tendència notable cap a respostes més utilitaristes (fer mal per evitar mals majors). Així mateix, l'article emfasitza la importància de tenir en compte la interacció entre l’activació emocional (arousal) i la malevolència a l’hora d’avaluar les decisions morals de les persones.