Els principals analistes polítics coincideixen en que avui, el més important en unes eleccions no són ni les campanyes electorals, ni els candidats, ni, per descomptat, els programes. Allò que realment fa decantar la balança dels indecisos és el marc mental en el qual es desenvolupen les eleccions.
Ningú posa en dubte que a les eleccions espanyoles del 14 de març de 2004, el resultat era molt diferent si els atemptats de tres dies abans a l'estació d'Atocha de Madrid havien estat perpetrats per ETA o pel jihadisme internacional.
A les eleccions al Parlament de les Illes Balears, sempre que el debat general ha estat al voltant de l'economia, ha guanyat el PP. Quan els temes centrals han estat la defensa del territori i, especialment, la defensa de la llengua, han guanyat les formacions d'esquerres i sobiranistes. El cas més extrem és el de les eleccions del 2015, on quatre anys d'atacs de Bauzá i els seus a la llengua desembocaren en la derrota més estrepitosa del PP i els millors resultats de les formacions de caire sobiranista.
En aquesta línia, les forces de dretes treballen la complicitat dels mitjans de comunicació per crear i amplificar els marcs que els afavoreixen. Basta recordar les eleccions autonòmiques i municipals de fa un any, on emblava que el principal problema que hi ha a les Balears és l'okupació.
En aquestes eleccions europees, tot i que des de la societat civil s'ha apuntat com un tema realment preocupant com és els dels efectes perjudicials de la massificació turística, des de l'extrema dreta i les seves aliances mediàtiques s'ha impulsat el marc mental dels problemes de convivència entre ciutadans de diverses «ètnies».
Durant els dies previs a la campanya electoral i durant tota la campanya, s'ha promogut i amplificat el xoc entre gitanos i algerians a la barriada de Son Gotleu.
De sobte, ha esclatat un conflicte, s'han fet manifestacions i hi ha hagut tot tipus de declaracions.
La majoria de ciutadans han vist amb perplexitat com Son Gotleu es convertia en una espècie del Bronx, ingovernable.
És necessari fer una mica de memòria (no cal remuntar-se molt enfora) per tenir las claus del que ha passat.
La matinada del passat 13 de març, començava a Palma i València la fase final de l'operació 'escac i mat' que culminaria amb la detenció de 39 persones acusades de pertànyer a una organització de tràfic de cocaïna. La Guàrdia Civil va requisar 1,3 tones de droga.
La Guàrdia Civil va batiar com a 'Jaque mate' l'operació de desarticulació de la xarxa de tràfic de drogues amb epicentre a Palma, però que anava des de Colòmbia fins les Balears passant per Portugal, Espanya i Catalunya. Durant el conjunt de l'operació es varen detenir 64 persones. Entre elles, el cap de la xarxa que era Carlos Cortés Rado ‘El Charly’.
Carlos Cortés Rado, conegut com 'El Charly' és el president de la Federació d'Associacions Gitanes de les Balears (FAGIB), amic i aliat del general Fulgencio Coll, cap de VOX a l'Ajuntament de Palma.
De fet, la connexió entre VOX i la Federació d’Associacions Gitanes de les Illes Balears (FAGIB) ha tengut com a pont la regidora de VOX, Jero Mayans, que ha estat els darrers anys la mà dreta de l'entitat.
Ara, les entitats gitanes, monitoritzades per VOX, han crispat l'ambient i han generat un aire de conflicte a Son Gotleu i, posteriorment a s'Arenal.
No és nou això de provocar inseguretat i després vendre seguretat.