Naiz, 30 d'octubre de 2024.
Mentre les múltiples amenaces per a la salut derivades del canvi climàtic baten nous i perillosos rècords, l'Informe 2024 de 'The Lancet Countdown on Health and Climate Change' (El compte enrere de Lancet sobre salut i canvi climàtic) demana que els bilions de dòlars gastats en finançar els combustibles fòssils es reorientin i s'utilitzin per a impulsar una transició ràpida i justa cap a una economia amb zero emissions netes de gasos d'efecte hivernacle (GEI), en lloc de perjudicar la salut de milers de milions de persones a tot el món.
«El balanç d'enguany sobre les amenaces imminents per a la salut derivades de la inacció climàtica revela les troballes més preocupants fins ara en els nostres vuit anys de seguiment», adverteix la doctora Marina Romanello, directora executiva de 'The Lancet Countdown' a la University College de Londres.
«Una vegada, l'any passat va batre rècords de canvi climàtic, amb ones de calor extremes, fenòmens meteorològics mortals i incendis forestals devastadors que afectaren persones de tot el món. Cap individu o economia del planeta és immune a les amenaces per a la salut del canvi climàtic. L'expansió implacable dels combustibles fòssils i les emissions rècord de gasos d'efecte hivernacle agreugen aquests perillosos impactes per a a salut i amenacen en revertir el limitat progrés assolit fins ara i posar un futur saludable encara més lluny de l'abast», assenyala.
«A pesar d'aquesta amenaça, veiem que es segueixen invertint recursos financers en les mateixes coses que soscaven la nostra salut. Reutilitzar els bilions de dòlars que s'inverteixen en la indústria dels combustibles fòssils o que es subvencionen cada any brindaria l'oportunitat d'assolir una transició justa i equitativa cap a l'energia neta i l'eficiència energètica, i un futur més saludable, que en darrera instància beneficiaria l'economia mundial», afirma.
L'octau informe anual d'indicadors de ‘The Lancet Countdown’, finançat per Wellcome i desenvolupat en estreta col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), representa la feina de 122 experts líders de 56 institucions acadèmiques i agències de l'ONU a nivell mundial, inclosa la OMS i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
Publicat abans de a 29ena Conferència de les Parts (COP) de l'ONU, l'informe proporciona l'avaluació més actualitzada dels vincles entre la salut i el canvi climàtic, incloses noves mètriques que registren les precipitacions extremes, els actius de carbó varats, la pèrdua de coberta arbrada, les tempestes d'arena i pols, l'augment de les temperatures nocturnes i la pèrdua de son, i l'educació i la capacitació sobre el clima i la salut. Els costos humans del canvi climàtic bateren rècords.
2023, el més calorós
L'any 2023 fou el més calorós registrat, amb sequeres persistents, ones de calor mortals i devastadors incendis forestals, tempestes i inundacions, i impactes desastrosos en la salut, les vides i els mitjans de subsistència e persones a tot el món.
Les morts relacionades amb la calor segueixen augmentant ràpidament i s'espera que superin les morts relacionades amb el fred en un escenari d'alt escalfament. A nivell mundial, el 2023, les morts relacionades amb la calor en persones majors de 65 anys augmentaren en un rècord del 167% respecte a les morts a la dècada de 1990, substancialment per damunt de l'augment del 65% que s'hauria esperat si les temperatures no haguessin canviat (és a dir, tenint en compte els canvis demogràfics).
Això agreuja les desigualtat existents, ja que el número de dies de calor amenaçadors per a la salut agregats per el canvi climàtic és major als països amb un baix índex de desenvolupament humà (una mesura de l'educació, els ingresos i l'esperança de vida).
A tot el món, el 2023, les persones també estigueren exposades, de mitjana, a un màxim històric de 1.512 hores d'altes temperatures que plantegen al menys un risc moderat d'estrès tèrmic en realitzar exercici lleuger a l'aire lliure, com caminar o anar amb bicicleta, un augment del 27'7% (328 hores) respecte a la mitjana anual de 1990-1999.
L'augment de les temperatures també ha provocat una pèrdua rècord de 512 mil milions d'hores potencials de treball a nivell mundial el 2023 (un augment del 49% per damunt la mitjana de 1990-1999), amb pèrdues potencials d'ingressos globals equivalents a 835 mil milions de dòlars, equivalents a una proporció substancial del PIB als països d'ingressos baixos (7'6%) i mitjans (4'4%).
Augmenten un 61% les precipitacions extremes
Durant la darrera dècada (2014-2023), el 61% de la superfície terrestre mundial experimentà un augment dels esdeveniments de precipitacions extremes en comparació amb la mitjana de 1961-1990, el que augmentà el risc d'inundacions, malalties infeccioses i contaminació de l'aigua. Al mateix temps, la major freqüència de les ones de calor i les sequeres provocà que 151 milions més de persones patissin inseguretat alimentària moderada o greu a 124 països el 2022 que anualment entre 1981 i 2010.
Com a resultat, l'informe estima que el valor anual total de les pèrdues econòmiques (vinculades als actius físics en lloc de a la mala salut) resultants de fenòmens meteorològics extrems pujaria a 227.000 milions de dòlars entre 2019 i 2023, un valor que supera el PIB del 60% de les economies del món.
La idoneïtat climàtica per a la propagació de malalties infeccioses mortals transmeses per moscards també ha augmentat. Per exemple, el risc de transmissió del dengue per moscards Aedes albopictus augmentà un 46% i el de Aedes aegypti un 11% durant la darrera dècada (2014-2023) en comparació amb 1951-1960. El 2023, es registrà un rècord històric de més de 5 milions de casos de dengue a més de 80 països i territoris.
«A tot el món, les persones pateixen cada vegada més els efectes financers i sanitaris del canvi climàtic, i les comunitats desafavorides de les nacions amb recursos limitats solen ser les més afectades, encara que reben menys protecció financera i tecnològica», destaca el professor Wenjia Cai, del Grup de Treball 4 de 'The Lancet countdown' a la Universitat de Tsinghua.
«L'adaptació no està assolint seguir el ritme de les amenaces creixents per a la salut del canvi climàtic i, donat que s'acosten límits a l'adaptació i la cobertura sanitària universal segueix sent una quimera per a més de la meitat de la població mundial, es necessita urgentment suport financer per enfortir els sistemes de salut per a protegir millor a les persones», ha advertit.
Els indicadors nous i actualitzats revelen que els governs i les empreses segueixen tirant llenya al foc amb inversions persistents en combustibles fòssils, emissions de GEI màximes històriques i una sorprenent pèrdua d'arbres, el que redueix les possibilitats de supervivència de les persones a tot el món.
El 2023, les emissions mundials de diòxid de carboni relacionades amb l'energia assoliren un màxim històric, un 1'1% per sobre de 2022, i la proporció de combustibles fòssils en el sistema energètic mundial augmentà per primera vegada en una dècada durant 2021, assolint el 80'3% de tota l'energia (enfront al 80'1% el 2020).
«Per a que la reforma tenguí èxit, la salut de les persones ha de ser el centre de les polítiques de canvi climàtic per garantir que els mecanismes de finançament protegeixin el benestar, redueixin les desigualtats en matèria de salut i maximitzin els beneficis per a la salut, especialment per els països i les comunitats que mes ho necessiten», agrega el coautor, el professor Anthony Costello, copresident de 'The Lancet Countdown'.
Naiz 30 d'octubre de 2024. Traducció de Joan Vicenç Lillo Colomar. Podeu consultar l’article original a través del següent enllaç.