Unes 200 persones han participat aquest dissabte vespre, a la concentració a la plaça d'Espanya de Palma, en resposta a la convocatòria de la RESCOP (xarxa estatal de solidaritat contra l'ocupació de Palestina) que ha convocat concentració a desenes de ciutats amb motiu del Dia Internacional de solidaritat amb el poble palestí.
Manifest
El manifest unitari per a les mobilitzacions del 29 de novembre de 2025, Dia Internacional de solidaritat amb el poble palestí s’ha llegit abans de donar per tancada la mobilització. El reproduïm a continuació.
«Avui, 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, sortim una vegada més als carrers per denunciar 78 anys de colonització, ocupació militar, apartheid i neteja ètnica d'Israel a Palestina. Mentre les Nacions Unides commemora la data en què es va aprovar el Pla de Partició de Palestina el 1947 —una imposició colonial que va negar el dret d'autodeterminació del poble palestí—, nosaltres afirmem: Palestina serà lliure.
El que aquell pla va inaugurar són dècades de despullament, ocupació militar i genocidi. L'adopció del pla va ser el senyal perquè les milícies sionistes comencin una campanya d'atemptats terroristes i massacres, com Deir Yassin i Tantura, per intimidar la població palestina i facilitar-ne l'expulsió. Com aleshores, Israel continua avui aquest projecte colonial, amb el suport de governs i empreses còmplices que li garanteixen impunitat. Ho fa destruint la Franja de Gaza fins a convertir-la en un camp d'extermini, mentre Cisjordània pateix atacs diaris de colons armats, les palestines dins d'Israel viuen sota més de 60 lleis discriminatòries i més de 8 milions de palestines refugiades a tot el món no poden tornar a les terres i les cases.
La història de Palestina està marcada per la imposició colonial: l'acord Sykes-Picot (1916) va dividir la regió al servei dels imperis europeus, sense veu ni vot per a la població nativa; la Declaració Balfour (1917) va lliurar Palestina com a promesa a un projecte colonial —el sionisme— que va derivar a la Nakba del 1948, la despulla massiva i l'inici de l'ocupació que fins avui continua. El 1947 les potències internacionals van impulsar sobre Palestina el pla de partició de l'ONU, traçant fronteres sobre la seva terra sense el consentiment del seu poble. Avui, vuit dècades després, la mateixa lògica colonial es repeteix: potències estrangeres, en connivència amb el poder ocupant, pretenen dissenyar unilateralment el futur de Palestina.
Si aleshores va ser amb un llapis i un mapa, avui és mitjançant l'eina del genocidi, que els darrers dos anys ha suposat en Gaza la mort de més de 70.000 persones identificades, a més de les desenes de milers aue encara romanen sota les runes. De entre aquestes víctimes, quasi la meitat són nins i nines, el que suposa l’infanticidi planificat més sanguinari que es recorda. A més de les bombes, també la fam, la sed, el bloqueig absolut i les malalties s’estan fent servir com a armes de guerra, i la desgrucció de cases, edificis i infraestructures hospitalàries, educatives i administratives. A Cisjordània, també el terrorisme sionista i l’apartheid han crescut de manera exponencial, amb els assassinats, els robatoris de terres, ramats i conrreus, a mans dels colons i de l’exèrcit d’ocupació.
L’anomenat pla de Trump-Netanyahu no és res més que la versió contemporània d'aquest mateix esquema colonial: legitima l'annexió, blinda l'ocupació militar i redueix Palestina a enclavaments fragmentats sense sobirania ni viabilitat. És l'actualització del projecte sionista, recolzat pel supremacisme dels Estats Units. El pla Trump-Netanyahu per a Gaza, recolzat per Pedro Sánchez i pels governs europeus, representa una nova fase del colonialisme: una legalització del genocidi i una negació total del dret d'autodeterminació palestí. No acceptarem que es redissenyi el futur de Palestina des dels despatxos de les potències colonials.
El suposat alto el foc anunciat no posa fi a la violència. Israel ha violat sistemàticament els acords, assassinant ja més de 300 palestins durant aquest període i bloquejant l'entrada d'ajuda humanitària essencial. El genocidi continua. Però si la història de Palestina està marcada per la imposició colonial, encara ho està mésmarcada per la resistència del poble palestí. L'objectiu comú pel qual lluitem és posar fi a tota violència a tot Palestina, al genocidic, a l'ocupació militar, a l'apartheid i al colonialisme d'Israel contra el poble palestí.
La nostra pressió popular està començant a donar fruits. Els pobles des de tots els llocs de l'estat hem enviat un missatge clar. No permetrem que es normalitzin les relacions amb l'estat sionista. Són molts els exemples de gent valenta posant el seu cos per fer allò que no fan els estats i institucions: posar fi a les relacions amb un estat genocida.
Estem elevant el cost polític i social del que significa avui dia continuar tenint relacions amb el sionisme. Cada vegada és més difícil a les institucions tenir llaços amb Israel. Però encara ens queda molta feina per fer. Hi segueixen havent moltes complicitats econòmiques, militars, diplomàtiques, culturals i acadèmiques a les quals posar fi.
Per això avui seguim. Cada acte compta. Cada boicot importa. Cada pressió funciona. Des dels nostres carrers, universitats, centres de treball i espais culturals diem alt i clar: no més complicitat, no més silenci, no més impunitat.
Exigim:
- La fi del genocidi a Gaza: retirada israeliana, entrada d'ajuda humanitària, judicials criminals de guerra i lesa humanitat
- Embargament integral i retroactiu d'armes a Israel, que inclogui venda, compra,trànsit, subcontractacions i qualsevol mena de col·laboració militar o de seguretat.
- Que s'incloguin totes les esmenes necessàries al Reial decret llei perquè aquestpugui ser un embargament d'armes a Israel.
- Ruptura total de relacions diplomàtiques, acadèmiques, econòmiques, esportives iculturals amb Israel.
- Sancions internacionals al règim d'apartheid israelià i suport a les demandesjudicials a la Cort Internacional de Justícia i al Tribunal Penal Internacional.
- Derogació de la Llei Mordassa i fi de la criminalització de la solidaritat amb Palestina i dels qui defensen els drets humans.
Avui, el Dia de la Partició, recordem que Palestina no es divideix: s'allibera.
Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure. Avui més que mai: Visca Palestina lliure!»
