De títol original Den Sidste Viking, aquesta curiosa pel·lícula danesa fou estrenada el divendres 6 de març de 2026. Protagonitzada per l’actor més reconegut d’aquest país, ha participat en projectes de la saga de Harry Potter, la pel·lícula Casino Royale (dins l’univers de James Bond) o a la darrera entrega d’Indiana Jones and the Dial of Destiny. No obstant això, sempre ha estat un actor que ha anat intercalant aquestes produccions amb pel·lícules més petites i amb directors danesos.
És en aquestes obres on ens ha regalat algunes de les seves millors interpretacions. Sense dubte, la seva actuació més destacada és a The Hunt, però també a Drunk, ambdues dirigides pel director Thomas Vinterberg. Aquesta nova pel·lícula se situaria, precisament, dins d’aquesta segona línia de la seva filmografia. Den Sidste Viking ens conta la història de tres germans que ja són adults, però el seu passat i la seva història familiar continuen afectant el present. Anker, un dels germans, acaba de sortir de la presó després d’haver comès un robatori. Quan torna a casa, descobreix que el seu germà i la seva germana conviuen junts. Tanmateix, el germà demana que li diguin John en lloc del seu nom real, Manfred. Resulta que pateix un trastorn de dissociació de la personalitat i creu ser John Lennon. Mentrestant, Anker —de caràcter agressiu— necessita que el seu germà torni a ser Manfred per ajudar-lo a resoldre un problema pendent.
A partir d’aquí, la pel·lícula explora diferents gèneres cinematogràfics amb gran habilitat en els seus canvis, però sempre marcada per una comèdia negra molt present. El film té elements de road movie, fragments de drama, moments de thriller i fins i tot parts d’animació. Tot plegat amb una posada en escena molt cuidada i un muntatge amb bon ritme.
És fàcil que els espectadors s’endinsin en la història, ja que està molt ben narrada i la trama resulta alhora inquietant i còmica: ens trobam amb drames familiars mentre s’intenta que The Beatles tornin a tocar plegats, tot i que els músics són alguns personatges amb la mateixa malaltia mental que Manfred. El film ha estat tot un èxit al seu país, i Mads Mikkelsen va aconseguir la nominació a millor actor per aquesta pel·lícula als European Film Awards. És un personatge molt agraït per a un actor com ell: la seva forma de mirar i d’estar al film està molt treballada, però la característica més destacada és la seva corporalitat.
La pel·lícula té una estructura que recorda un conte infantil, i això també implica una certa capa metafílmica molt elegant, que intersecciona la trama del film amb l’estructura mateixa de l’obra. Aquesta pel·lícula probablement no apareixerà en els llistats de les millors obres de la història del cinema. Tanmateix, el seu visionat resulta molt agradable: l’espectador es manté interessat i absorbit per la trama, sovint amb un somriure a la cara, alguna rialla inesperada i una temàtica que convida a la reflexió.
El film també obre la porta a una qüestió suggeridora: quan convivim amb una persona que percep la realitat d’una manera diferent, és millor intentar portar-la cap a la nostra visió del món o, potser, acostar-nos nosaltres a la seva? Aquesta ambigüitat dona profunditat a la història i converteix Den Sidste Viking en una petita delícia per gaudir qualsevol dia.