La reacció a la notícia publicada per aquest diari diumenge
passat no s'ha fet esperar. L'article informava que Son Dureta no
contracta infermers diplomats a la UIB des de fa dos anys. Ara,
arran d'aquesta afirmació confirmada pels responsables del mateix
hospital, s'ha afegit a la protesta gairebé tota la resta del
personal del centre sanitari, que denuncien la manca d'oportunitats
dels professionals de les Illes davant les contractacions dels
peninsulars, que vénen a cobrir places els mesos d'estiu.
Aquest problema, segons explicaren ahir alguns dels treballadors
afectats, el pateixen gairebé tots els col·lectius laborals, des
dels infermers i els auxiliars sanitaris, fins als zeladors i el
personal administratiu.
A més a més, els portaveus dels treballadors, que han preferit
mantenir l'anonimat, assenyalen que el problema no és que l'acord
de contractació reguli les incorporacions a nivell de tot l'Estat,
ni que la bossa de treball estigui oberta per a totes les
comunitats, sinó que «els barems computats, que han estat acordats
per Son Dureta i els sindicats de les Illes, no afavoreixen en res
els treballadors locals, sinó més aviat tot el contrari».
Aquest acord signat entre la Gerència de l'Hospital i els agents
socials data de l'any 95 i té una vigència de tres anys. Això vol
dir que enguany s'ha de renovar o tornar a signar. En aquest
sentit, un representant del sindicat CCOO va explicar que «hi ha
hagut contactes per tal de modificar alguns dels barems de l'acord,
de manera que es puguin pal·liar les deficiències denunciades». No
obstant això, aquestes negociacions estan congelades, ja que la
intenció de l'Insalud és arribar a un acord únic per a tot el
territori estatal. Per tant, no sembla que les coses hagin de
canviar gaire a curt termini.
Amb els actuals criteris de valoració, la diferència la marca la
formació de postgrau entre el personal sanitari i els cursos
especialitzats per a la resta de treballadors. A la Península tenen
molta més oferta i el currículum els permet figurar per davant dels
professionals mallorquins dins la bossa de treball. Aquest problema
no té fàcil solució. O s'incrementa l'oferta formativa o els
sindicats i el mateix hospital modifiquen l'acord i canvien els
criteris, de manera que faciliti l'entrada de treballadors
illencs.
Aquesta possibilitat és complicada, segons els sindicats, ja que
«és anticonstitucional prioritzar unes persones davant d'altres per
aconseguir un lloc de feina a la Sanitat Pública». Per la seva
part, els treballadors pensen que és un tema de «voluntat».
Paradoxalment, els agents socials i els responsables de Son Dureta
diuen que «què més voldrien ells que més gent autòctona». En
qualsevol cas, de realitat només n'hi ha una: enguany tampoc no
s'ha contractat gaire gent de les Illes, la qual cosa va
enterbolint l'ambient entre el personal i pot arribar a ser
conflictiu.
De fet, alguns sectors concrets del personal, principalment entre
els zeladors, no descarten dur a terme algunes accions de pressió,
encara sense concretar, per tal de canviar aquesta circumstància
que qualifiquen d'«injusta i il·lògica».
La salut del català
El català no passa de ser un mèrit més a valorar dins un
currículum, però que gaudeix de menys pes específic que qualsevol
altre dels aspectes indicats. Això fa que els balears no gaudeixin
de gaires avantatges dins casa seva. Una situació que, segons un
estudi sobre «El Català a la Sanitat Pública», no passa a
Catalunya, on es demana el nivell C de domini de la llengua
catalana per poder fer feina en un hospital públic. A València, en
canvi, encara és més flagrant que a les Illes. El català és un
mèrit gairebé anecdòtic. Prescindible.