El Consell Insular de Mallorca (CIM) parla de la
desclassificació de 6.800 hectàrees que ara es poden urbanitzar.
Però, d'aquestes, el govern de Mallorca només en podria
desclassificar al voltant d'unes 1.500 sense haver de pagar un
duro, segons l'arxiu d'Urbanisme del Consell de Mallorca.
Això és així si es deixa de banda el cas de Palma, ja que en aquest
moment la Comissió Insular d'Urbanisme tramita el Pla General
d'Ordenació Urbana de la ciutat i, com a tal, la seva discussió
política s'emmarca en un altre àmbit: «El de no classificar», com
diu el regidor del PSM Sebastià Serra.
De fet, els nacionalistes esperen poder asseure's amb l'equip de
govern de l'Ajuntament de Palma per negociar la reducció de tres
noves zones urbanitzables sense pla parcial aprovat (Son Puig, Son
Quint i la tercera fase de sa Taulera) amb una superfície que només
suma unes 54 hectàrees. A més, plantegen aturar es Carnatge, que té
una capacitat de població de 540 habitants, i dos sectors urbans
que es troben en execució i que són el de Sant Jordi i Gènova.
«Molt poca cosa dins el global de Mallorca que s'espera negociar»,
sentencià ahir el nacionalista Gabriel Barceló.
I metre l'oposició de Cort es concentra a obrir un camí de
negociació amb el govern municipal, el Consell estudia com, si no
desafectar, sí negociar la requalificació d'una superfície total
d'urbanitzables de 4.440'67 hectàrees, de les quals només 1.300 no
tenen pla parcial aprovat. Tots aquests sectors es localitzen a la
Part Forana, i més en concret als municipis de la costa.
El CIM també contempla la possibilitat de desafectar dos sectors
ubicats a Banyalbufar, un d'aquests amb una població estimada de
2.061 habitants, i tres a Valldemossa, que afectarien una
superfície total de 99'75 hectàreees i amb capacitat per a 2.404
persones. Els de Valldemossa ja compten amb pla parcial
aprovat.
Si es miren els municipis de la costa de Mallorca, Llucmajor és la
localitat que més hectàrees té per poder desclassificar (1.159'57
hectàrees) amb una capacitat de població per a 74.520 persones. No
obtant això, només dos sectors dels 48 urbanitzables
comptabilitzats a aquesta localitat no representaran cap mena de
indemnització (15'46 hectàrees).
Per això mateix, tot fa pensar que els municipis en què el Consell
Insular té l'ull més a damunt per poder procedir a la
desclassificació, sense que això els costi res, se situen a la
costa sud-est de l'Illa. De fet, només Manacor té 30 sectors sense
pla parcial aprovat que ocupen una superíficie d'unes 400 hectàrees
i amb una capacitat per a 25.574 habitants. A altres localitats,
com ara Felanitx, el Consell pot desclassificant menys sòl
"concretament 190'86 hectàrees sense pla parcial aprovatperò que
contemplen un sostre de població més elevat (29.203 habitants)
concentrat en només 12 sectors.
En el cas de Campos es parla d'una quantitat de superfície
urbanizable, que no costaria res desclassificar, similar a la de
Felanitx. Aquesta es divideix en 26 sectors i podria arribar a
acollir una població estimada de 15.500 persones. A Son Servera, el
nombre d'urbanitzables que el CIM pensa negociar s'eleva a 27
sectors, nombre que es tradueix en un creixement de població
estipulat en uns 14.400 habitants. No obstant això, només vuit
sectors de Son Servera (un total de 69'43 hectàrees) no tenen el
pla parcial aprovat i, aquest paràmetre, limita a menys de la
meitat el sostre de població en urbanitzables (6.613
habitants).
Dos termes força problemàtics, urbanísticament parlant, són
Santanyí (16 sectors urbanitzables) i ses Salines (11 sectors
urbanitzables). Del primer, només tres polígons es poden
desclassificar sense que això contempli indemnitzacions; del segon
terme són nou els sectors. Entre els dos termes el creixement de
població que es podria retallar de franc estaria entorn de les
10.000 persones.
Massificació al nord
El desenvolupament urbanístic del nord de Mallorca porta a reduir
considerablement el nombre de zones urbanitzables que es poden
desclassificar.
De fet, Pollença és la localitat on els plans parcials sense
aprovar ocupen més superfície (106'42 hectàrees i 6.525 persones).
En el cas d'Artà, els sis plans que sortiria de franc
desclassificar ocupen 61 hectàrees. A Santa Margalida, un poc menys
de la meitat de les 111'43 hectàrees urbanitzables podrien
deixar-se sense efecte. Mentre que a Muro, el creixement se situa
devora el nucli urbà.