L'enderrocament de la fàbrica d'oli Balle evidencia la situació d'indefensió legal en què es troben 229 edificis protegits, a partir de la revisió del 1995 del PGOU (Pla general d'ordenació urbana), pel seu interès històric, artístic, arquitectònic o paisatgístic.
La passada gerència d'Urbanisme va aprovar la llicència de demolició del magatzem d'estil modernista secessionista Balle, malgrat estar catalogat a la modificació del PGOU per la singularitat dels seus frontisos. Ahir, l'oposició descobria l'errada, perquè, tot s'ha de dir, també va estar d'acord a donar la llicència d'esbucament. Des d'Urbanisme, el regidor Carles Ripoll es mostrava taxatiu quan deia que «el nou PGOU la protegeix, però com que ens regim pel del 1985, estam obligats a complir i donar-li el permís d'obra». Així, justificava l'actuació de l'Administració atenent a la justícia i a les possibles indemnitzacions que es deduirien d'una possible actuació adreçada a protegir-lo.
Ara, però, el més alarmant és que al Catàleg del 1995, només al centre històric hi ha 61 nous edificis protegits. Mentre que a l'Eixample i al sòl no urbanitzat de Palma aquesta xifra puja a 168 immobles.
Al centre històric s'ha inclòs una màxima representació de la majoria de tipus arquitectònics. Així doncs, s'hi han sumat gerreries (can Cama i can Baptista), forns de pa (forn d'en Fiol i l'antic forn d'en Seguí), edificis de tipologia popular (el situat al carrer de Sant Llorenç, número 10 i 10A i el de la plaça de la Quartera, número 1). També immobles representatius de l'arquitectura dels segles XIX i XX perquè, segons indiquen a la mateixa revisió del PGOU, «no estava suficientment representada a l'anterior Catàleg». Concretament, inclouen can Sitjar, can Lladó, can Roca i can Castanyer.
Igualment introdueixen al nou Catàleg edificacions fabrils i locals comercials d'emmegatzament i de caràcter social com són els casos de les fitxes la Protectora, l'antiga fàbrica de can Ribas, bar Cristal i l'antic comerç Las Américas. Aquest nou llistat també contempla construccions d'època indeterminada amb importants vestigis gòtics (alfòndec d'Hom de Déu i el que va ser l'Hostal des Gel). I per acabar hem de destacar edificis i elements de valor històric, arquitectònic i artístic que, inexplicablement, no havien estat inclosos al Catàleg del 1985, com per exemple la Riera, can Armangol, can Marcer, el baluard de Sant Pere o la cambra pompeiana de can Montenegro. Tots són ara en una situació d'indefensió legal pel que fa a la seva protecció com a patrimoni de Palma.
Respecte de la zona de l'Eixample i el sòl no urbanitzable, al Catàleg es passa de les 95 fitxes del 1985 a les 240 del 1995. Encara més, en relació a la xifra de 95 cal dir que 22 d'aquestes corresponien a la individuació d'una sèrie de molins, elements que al Catàleg actual s'han resumit en quatre relatives als molins de Santa Catalina, als de Jonquet, als molins del Llevant i a la fitxa de protecció genèrica per tots els molins restants. També cal tenir en compte que no tots els elements catalogats fins ara han restat incorporats en el Catàleg del 95, així, cinc s'han eliminat.
Per això, les fitxes de bell nou realitzades pugen a 168. Dels
72 restants, a moltes s'ha canviat el grau de protecció.
Respecte al catàleg de la zona del centre històric, cal dir que
consta de 379 fitxes. D'aquestes, 234 es mantenen respecte al
Catàleg aprovat l'any 1985. De fet, al nou planejament es limiten a
actualitzar els seus apartats informatiu, cartogràfic i fotogràfic.
Les restants 145 corresponen, per una banda, a la revisió de les 84
fitxes. L'ampliació de la protecció de quatre immobles i els altres
61 nous.