L'elaboració de ciris i espelmes roman invariable des del 1825
en el que representa l'únic taller de cera a Manacor.
En el decurs dels darrers anys, el sector cirerer ha experimentat
una gran puixança en el terreny de la demanda. La nostàlgia d'uns
vells temps en els quals els fanalets i canelobres il·luminaven
l'ambient de la llar, sembla que és el motiu d'aquest retorn. La
indústria de la cera a Manacor es remunta a l'any 1825 i els seus
descendents han conservat la tradició d'uns coneixements ancestrals
d'aquest art i ofici. Així doncs, Manuel i Salvador Fuster,
continuadors d'aquesta artesania centenària, han après les
tècniques tradicionals que d'una forma oral, els han transmès els
seus antecessors.
A les acaballes del present segle, amb la invasió de les tecnologies més punteres, és digne de lloança que es mantengui «un d'aquells oficis que no es pot comprar una màquina i envestir un negoci sense uns anys d'aprenentatge, contínues proves, fracassos, però també alegries de poder veure que any rere any anam millorant en el domini d'una matèria noble com és la cera», explicaren els dos joves artesans. A part de la importància de la qualitat de la cera com a matèria primera, l'objectiu final de qualsevol tipus de ciri és la combustió, de fet, «cremar bé, sempre ha estat la preocupació més important del que es considera un bon artesà de la cera», afirmaren els dos germans, Manuel i Salvador.
