«Tenc una sincera satisfacció per participar en un acte singular; mai no ho havia fet en els 22 o 23 anys que port en la política». D'aquesta manera tan clara explicava el coordinador d'EU a les Illes Balears i conseller de Treball del Govern balear, Eberhard Grosske, el míting unitari d'ahir al Teatre Principal de Palma, el primer des del 1936, entre el PSOE i EU en què ambdues forces escenificaren el pacte al Senat. A més de Grosske i el secretari general del PSIB-PSOE, Andreu Crespí "el president del Govern, Francesc Antich, no hi va ser a causa d'una indisposició", els candidats al Senat per Mallorca pel PSIB i EU, Ramon Socias i Ignasi Ribas, respectivament, reberen el suport de diversos consellers i dirigents dels respectius partits i de prop d'un milenar de persones que assistiren al míting.
Ribas va situar el punt de partida d'aquesta «experiència unitària» entre les esquerres en les primeres eleccions municipals del 1977 i va apel·lar a aquella unitat per «engrescar» l'electorat per configurar un govern de l'«esquerra plural a l'Estat». «Junts hem de ser capaços de convèncer els indecisos i mobilitzar-los perquè avui la democràcia està empobrida», va dir el candidat d'EU.
El Govern de José María Aznar ha portat a l'«anorèxia» l'Estat social de Dret i a la «bulímia» el mercat, segons Ribas. També va acusar el PP de «complicitat amb els crims de la dictadura xilena» i de trencar el «consens» al voltant de la Llei d'estrangeria tot mantenint posicions «xenòfobes i racistes» com les d'El Ejido. El partit neonazi austríac "«fa córrer un calfred per les consciències progressistes i democràtiques de la Unió Europea», va dir"; FPÖ; l'OCDE, el FMI o la negativa a condonar el deute extern als països pobres, foren algunes de les sigles que segons Ribas no molesten al Govern d'Aznar.