Sort que un vent fred que recorda l'època de l'any en què estam va fer acte de presència al cementeri de Palma davallant a través del llit sec de la Riera. Si no, venerar els morts hauria estat insuportable, com l'any passat. Perquè el bon temps va ser ahir la nota predominant en la jornada lúdico-festiva de Tots Sants, un dia en què el cementeri de Palma va patir una autèntica invasió de gent, ben igual que durant tot el cap de setmana.
Son Tril·lo tornà a semblar ahir un jardí florit en plena primavera. L'únic que passa és que l'olor de morts dels estranys "la flor que durant tota la vida els mallorquins han sembrat per a aquesta ocasió", ha deixat pas al perfum embafador de les roses i els clavells, els gladiols i la simple margaridera en les tombes més senzilles i pobres del fossar, que de tot hi ha a la vinya del Senyor; i mentre qualque tomba tenia més de tres-centes mil pessetes en flors sobre la làpida, n'hi havia d'altres que pobrejaven.
I enmig de tota aquesta ostentació floral, una corona de reduïdes dimensions destacà sobre totes les altres. No era ni tan sols dins del cementeri, però els colors que formaven les flors que la integraven: morat, vermell i groc "els de la bandera republicana" aguantaven ferms a la paret exterior del cementeri, on una placa de l'any 1979 recorda les víctimes de la llibertat. És a dir, els afusellats pel feixisme de Franco i els vencedors de la Guerra Civil.
Més d'un regidor (de formacions polítiques allunyades als populars), va justificar la seva presència a l'acte oficial del cementeri per poder participar en aquest homenatge. Els d'Esquerra Unida-Els Verds ho varen tenir més fàcil i no hi feren acte de presència, mantenint la seva coherència política.