El Tribunal Superior de Justícia considera ajustada a dret la suspensió de l'atorgament de llicències i, en general, la paralització de qualsevol acció urbanitzadora, mentre s'estigui modificant la legislació urbanística. Així ho ha expresat el magistrat Gabriel Fiol Gomila, en resoldre dos recursos contenciosos presentats contra el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Calvià, presidit per Margarita Nájera, per les promotores Urbamar S.A. i Cala Cristal S.A. Malgrat que el TSJB ha desestimat les demandes, obre la porta de recórrer davant el Tribunal Suprem.
Ambdues empreses resultaren perjudicades amb la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Calvià i, també, amb l'acord plenari del Consell de Mallorca d'11 de novembre del 1996 que suspengué el planejament en les àrees on volien desenvolupar les seves promocions. La sentència assenyala que la suspensió, prevista en la Llei del sòl del 1975, té com a objectiu impedir els actes d'edificació que pugnen amb les previsions del nou planejament mentre es realitzi la revisió.
La mesura cautelar vol garantir que no es produirà una consolidació dels criteris que es volen canviar. Precisament, la publicació de l'acord de suspensió del PGOU de Calvià comportà el bloqueig de l'atorgament de llicències. Una vegada aprovades les normes subsidiàries, es poden concedir, però d'acord amb les noves previsions. En ambdós casos, la desclassificació del sòl que abans era urbanitzable «equival a l'elecció d'un nou model territorial basat en la renúncia al creixement com a meta que fa fallida al PGOU de Calvià del 1991».
D'acord amb la resolució, l'urbanisme és una «autèntica funció indisponible i irrenunciable» i els convenis entre les empreses i l'Ajuntament de Calvià «no condicionen de cap manera les seves potestats». El TSJB diu que Cala Cristal S.A. i Urbamar S.A. no han acreditat que CIM i Ajuntament «hagin incorregut en error i s'hagin apartat dels interessos generals». A més, «s'ha considerat la funció social de la propietat i l'estabilitat jurídica».