El sector de la fusta rebutja els pins caiguts durant la tempesta

Els serradors i llenyaters de Mallorca estan rebent cada dia una allau de cridades de particulars que tenen pins tomats per la tempesta i que demanen informació sobre si aquest sector compra o està disposat a anar a recollir els troncs que han caigut. En la majoria de casos la resposta és la mateixa: el pi no interessa ni per fer-ne llenya. «No en volem ni regalat», expliquen des de l'empresa Leñas Moranta, perquè «és dolent per fer foc i la gent no en compra, serveix per encalentir però es crema massa aviat», afegeixen. Jaume Serra, de Leñas y Carbones, explica per la seva banda que «no podem comprar més llenya, ho tenim tot ple, ja que l'any passat va ser un any dolent i es va vendre poca llenya perquè no feia fred.

La caiguda massiva de pins després de les tempestes ha provocat que els pocs serradors que en compraven la fusta a quatre, cinc o sis pessetes el quilo, hagin arribat a l'extrem d'haver de cobrar per anar a retirar els pins. «Davant de l'allau que hi ha hagut no podem pagar i, de fet, només podem acudir a les urgències. No podem donar sortida a la gran quantitat de pi que ha caigut», va explicar l'encarregat d'Aserradero Forestal Balear, Gabriel Company.

En qualsevol cas, Company afirma que l'única solució per donar sortida a tot el pi que ha caigut és vendre'l a la Península. «Aquí és impossible, perquè la fusta de pi en cinc anys està podrida; no és igual que si la poguéssim guardar, però no podem», conclou. No opinen igual a la serradora de can Just d'Inca, ja que creuen que vendre el pi a la Península serà massa car. «Abans de la catàstrofe compràvem el pi a 2'50 pessetes el quilo, però ara no hi ha preu, perquè no hi ha mercat. Allò que s'hauria de fer és emmagatzemar el pi i després vendre'l.

Pi de Porreres
Porreres va ser un dels pobles on el temporal va ser més fort. Prova d'això és que va provocar que el pi del torrent de Son Roig caigués després de més de 200 anys. Aquest pi va ser catalogat pel Govern balear l'any 1991 i era molt estimat pels porrerencs. Són pocs els veïns del poble que en la seva etapa escolar no hagin fet una excursió per veure el pi i no hagin comprovat així quants de companys eren necessaris per abraçar-ne el tronc. L'arbre feia 34 metres d'alt.