La Comissió Nacional de l'Energia (CNE), en la qual estan incloses les administracions públiques, les empreses i els consumidors, ha inclòs el gasoducte balear en la planificació energètica de l'Estat fins el 2005. Aquesta planificació ha estat reflectida per la CNE en l'Informe marc sobre la demanda d'energia elèctrica i gas natural, i la seva cobertura, que preveu unes inversions en les infraestructures de gas i electricitat de tot l'Estat per un valor de 674.546 milions de pessetes. El gasoducte balear té un cost previst de 37.710 milions, per la qual cosa aquesta infraestructura, que durà al nostre Arxipèlag gas natural des de la costa valenciana, representa un 5'6% de les inversions.
Aquestes dades foren confirmades ahir a aquest diari per Rafael Gómez Elvira, cap de l'àrea de serveis energètics del departament de Relacions Externes de la CNE. Gómez Elvira precisà que l'informe es troba actualment en fase d'estudi per part de diversos consells cultius que emetran els seus dictàmens, i que hi poden introduir modificacions o recomanacions. Una vegada superada aquesta tramitació, l'informe tindrà caràcter oficial i serà traslladat al Ministeri d'Economia, que l'utilitzarà com a base per a l'estratègia energètica estatal dels propers anys. Així, el Govern central podrà planificar l'activitat de transport de gas i electricitat.
Amb la inclusió del gasoducte balear en l'informe marc, aquesta infraestructura de transport de gas natural ja està incorporada a les planificacions energètiques oficials. En una època de crisi del sector energètic per les darreres grans apagades de la Península, l'informe fa especial referència «a la importància del transport de gas natural per alimentar centrals elèctriques de cicle combinat i, d'aquesta manera, eliminar riscs en la cobertura de la demanda». Aquest paràgraf pareix escrit pensant en el gasoducte balear, ja que aquest alimentarà la central elèctrica que Gesa està muntant a Son Reus. Actualment funciona amb gasoil, però està dissenyada per generar electricitat a través d'un cicle combinat de turbines.
El gasoducte balear seria, en realitat, un ramal del gasoducte peninsular que passa per Ontinyent (València). En aquesta població, una canonada es desviaria fins a la costa d'Oliva i aquí s'iniciaria la conducció submarina de 40 centímetres de diàmetre fins a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, i fins a Sant Joan de Déu, a Palma. Per a l'execució del projecte, la Conselleria d'Innovació i Energia, dirigida per Príam Villalonga, ha establert un calendari d'actuacions. Pel juny del 2002, es disposaria dels estudis de detall del fons marí. Pel juny, el Ministeri d'Economia ha de donar per tancada la planificació energètica estatal. L'octubre del 2002, el Ministeri trauria el projecte a concurs, de manera que pel gener del 2003 s'iniciarien les obres, que durarien 14 mesos. Així, el gasoducte començaria a funcionar a les Balears pel març del 2004.