L'ametla que es produeix a Mallorca no es pot comercialitzar a un preu alt, tal com mereix la seva qualitat, perquè les normes existents al mercat internacional l'estan ofegant. Aquesta circumstància es va posar de manifest ahir, durant la segona de les jornades dedicades a l'ametla que s'han celebrat al Centre Bit d'Inca. El mercat exterior es regeix per la mida del bessó i no pel seu gust o qualitat nutritiva. L'ametla mallorquina té el greu desavantatge de tenir una mida molt petita. Per aquest motiu, quan s'exporta, la major part de la collita es ven a l'exterior, es destina a la fabricació de farines i derivats, i obté un preu de venda molt baix.
Dels problemes per comercialitzar aquest producte en va parlar ahir Ignacio Sánchez, director de l'empresa Bajo Aragón Turolense. Sánchez va recomanar als productors mallorquins que diversificassin la producció per millorar-ne la rendibilitat. En aquest sentit, aposta per destriar les varietats mallorquines de major qualitat i oferir-les per separat de les altres. A més, proposa comercialitzar les ametles ja destriades per mida, la qual cosa podria millorar el preu de venda.
Sánchez va deixar ben clar que el gran problema del mercat internacional ve marcat per la postura de domini que exerceixen els Estats Units com a primer productor mundial, amb una quota de mercat del 79%. El segon productor és Espanya amb un 9% i segueixen altres països mediterranis com Itàlia i Grècia. A Espanya la producció anual volta les 43.000 tones d'ametla, però, d'Amèrica se n'importen altres 40.000.
La solució als problemes de l'ametla mallorquina passarien per eliminar l'exportació i que el consum intern absorbís la producció pròpia. Aquesta circumstància faria que ja no s'hagués de dependre del mercat internacional, sobretot de l'americà, a l'hora de vendre la producció i es podrien fixar uns preus més elevats. Per això fa falta que es creï un circuit de tractament, envasat i comercialització, i fomentar el seu consum. Algunes empreses ja s'han interessat per adoptar la marca de qualitat de l'ametla creada pel Govern i comercialitzar ametla local en lloc d'importar-la.
D'altra banda, en una altra de les conferències, el doctor en ecologia Antoni Martínez va defensar la necessitat de mantenir el paisatge rural com a part de la riquesa natural de l'Illa. Per això aposta perquè el camp sigui rendible i, a més, que altres activitats que perjudiquen el medi ambient com el turisme massiu ajudin a compensar el manteniment d'aquest paisatge. Creu que si aquesta compensació no es dóna, l'administració ha d'intervenir i cercar algun instrument de compensació.