La presidenta d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, mostrà clarament la seva proximitat amb el president Antich i el PSOE, mentre que marca distàncies amb el PP i criticà la resta de partits del Pacte de Progrés, especialment, la gestió del PSM en el camp de la política educativa. Tot i això, Munar definí clarament les seves diferències amb l'Executiu progressistes en matèria de polítiques socials. Munar restà dramatisme a la conjuntura econòmica i definí l'ambient imperant com de qualitat. Defensà un turisme de qualitat potenciat a través de l'oferta de camps de golfs i de l'esport nàutic.
S'alegrà que Antich s'hagués mostrat partidari d'ordenar la immigració, però reclamà actuacions des de les Balears com destinar el 0'7% de solidaritat i les inversions empresarials als «països pròxims» emissors. Afirmà que no «veia satisfacció per les places escolars creades» pel Govern balear, sinó queixes per «no poder escollir el centre escolar». De les «polítiques socials», afirmà que «falla el model», quan són necessàries.
El discurs de Munar estigué també plagat d'al·lusions crítiques a la gestió del Partit Popular en el Govern central. Determinades frases seves ocasionaren una evident frustració en els diputats conservadors sobre la possibilitats d'establir acords. En un moment donat, Munar exclamà que «Val més ser frontissa que no ser res o estar a l'oposició».
Insistí també en la necessitat d'actuacions més decidides en matèria de seguretat ciutadana des de la comuniutat autònoma perquè «no confia gaire en Madrid». No féu una reivindicació explícita de la lototrot, sinó que demà una solució per al món d'aquest esport i, en especial, per a la ramaderia i per a l'agricultura mallorquina.