Tots els partits polítics de les Illes Balears amb representàció parlamentària aprovaren ahir una declaració institucional «per demanar solucions realistes a la immigració, amb l'objectiu irrenunciable de facilitar la integració harmònica dels nouvinguts en la nostra realitat social, cultural i lingüística, garantint en tot moment el compliment dels seus legítims drets i deures, com a membres que són de la nostra comunitat a tots els efectes». La declaració, que apareix signada pels portaveus del PP, del PSIB-PSOE, del PSM, d'EU i d'UM, reconeix que «la immigració respon a l'aspiració irrenunciable de les persones per cercar un futur millor i, en conseqüència, és un dret de tots els éssers humans, sense més limitacions que les que fixa la legalitat vigent».
Així mateix, s'hi precisa que les Balears «han rebut durant els darrers anys un important flux migratori que, a diferència d'altres comunitats, té un important component de ciutadans peninsulars i de la UE». S'hi estableix que «les societats receptores d'immigrants tenen l'obligació d'establir mecanismes d'integració reals, efectius, respectuosos amb la diversitat cultural o religiosa i que permetin que els immigrants puguin formar part, de manera normalitzada, de la societat balear». S'hi matisa que «aquesta integració només es pot fer des del respecte escrupolós i irrenunciable al marc normatiu vigent i als principis que inspiren el nostre ordenament jurídic».
Els signataris accepten el compromís que «la defensa d'un model econòmic sostenible i de la pròpia identitat no derivin cap a posicions xenòfobes que poden deteriorar greument el clima de convivència per al desenvolupament harmoniós de la societat illenca». En aquest sentit, «és obligació dels poders públics de la nostra comunitat garantir d'acord amb la legalitat vigent, uns serveis de qualitat educatius, sanitaris i socials per a tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a les Illes Balears, sense cap tipus de discriminació per raons de raça, religió o cultura; de la mateixa manera els nouvinguts han de respectar la nostra cultura, els valors democràtics de la nostra societat, la tolerància, la igualtat de sexes i, en general, els drets i llibertats fonamentals continguts a la Constitució».
Finalmanet, la declaració reconeix que «la comunitat balear, com a comunitat avançada, només pot créixer i consolidar-se si adopta la generositat responsable com element diferenciador en relació a altres sistemes, pensaments o credos polítics fonamentats en l'exclusió i l'egoisme social».
La Cambra balear resol demanar més policies i més cotes
d'autogovern
El debat sobre l'Estat de l'Autonomia acabà ahir al Parlament,
després de tres dies de sessions, amb l'aprovació de les 32
propostes presentades pels grups integrants del Pacte de Progrés i
de cinc de les 87 del Grup Popular. Entre les resolucions aprovades
destaquen les relatives a aconseguir majors cotes d'autogovern així
com les encaminades a combatre la inseguretat ciutadana. Ahir
s'acordà estudiar la reforma de l'Estatut, la creació d'una policia
autonòmica i es demanaren més efectius de policia.
Reforma de l'Estatut
El Parlament acordà per majoria la creació, en un termini no
superior a un mes, d'una ponència d'estudi de l'Estatut amb
l'objectiu d'assolir el mateix sostre competencial que les
comunitats històriques.
Model audiovisual
El Parlament aprovà per majoria instar el Govern de les Illes
Balears a crear un model audiovisual propi.
Policia autonòmica
La Cambra acordà per majoria instar l'Executiu autonòmic a obrir un
procés de diàleg amb totes les forces polítiques amb la finalitat
de crear el marc normatiu adequat per impulsar la creació d'una
policia autonòmica.
Seguretat
El Parlament autonòmic aprovà per unanimitat, a instàncies d'UM i
del PSIB, instar els executius central i autonòmic perquè, en un
període breu de temps, es cobreixin adequadament les places vacants
als cossos i forces de seguretat de l'Estat a les Balears.
Reforma del Senat
A instàncies d'UM i el PSIB, el Parlament balear demanà al Govern
central que promogui els canvis legislatius necessaris per tal que
el Senat esdevengui una autèntica cambra de representació
territorial.
Presència de les comunitats a la UE
El legislatiu autonòmic aprovà per majoria, a instàncies del PSM i
del PSIB, demanar al Govern central que reguli la presència de les
comunitats autònomes a la Unió Europea.
Transport
El Parlament aprovà diverses resolucions per abaratir el cost del
transport aeri i marítim de passatgers i mercaderies. En aquest
sentit, s'acordà per majoria instar el Govern de l'Estat a declarar
de servei públic les connexions aèries entre les Illes i entre les
Illes i la Península.
