El Govern balear farà arribar el seu «malestar» al president estatal, José Luís Rodríguez Zapatero, per com està duent el procés de reforma estatutària. L'Executiu estatal se sent enganyat perquè Madrid proposà excloure el finançament del debat estatutari i ara la proposta catalana inclou un model propi.
Així ho expressà ahir el portaveu, Joan Flaquer, després d'un Consell de Govern intranscendent. Segons el responsable autonòmic, si l'Estatut català s'aprova amb un sistema de finançament propi, el Govern balear es veurà obligat a reclamar «els mateixos drets» que Catalunya davant el Consell de Política Fiscal i Financera.
Flaquer recalcà que el «problema» més important que planteja l'Estatut català no és el terme «nació» sinó el finançament bilateral, que «sobrepassa» els límits fixats i afecta altres Comunitats. Segons el portaveu, «no és tolerable» que «hi hagi ciutadans de primera i de segona» o que es creïn noves diferències que no estaven recollides en la Constitució. «Hem d'estar vigilants» davant aquest «perill», recalcà.
El també conseller de Turisme aprofità la compareixença posterior al Consell de Govern per aclarir el posicionament de l'Executiu en el debat estatutari. Entre altres qüestions, matisà que el compromís del president Matas d'assumir la proposta de reforma de l'Estatut del Comitè de Savis «no implica necessàriament» que sigui aquesta la reforma que hagi d'aprovar el Parlament. També va aclarir que la proposta de Matas de fixar una moratòria en l'aprovació de les reformes estatutàries no suposa que s'hagi d'aturar el treball del Comitè de Savis o de la ponència.
El portaveu recordà que la modificació de l'Estatut «ha de sortir de l'acord» que assoleixin les forces polítiques en la ponència. Flaquer, que no es va voler pronunciar sobre la incorporació del terme «nació» a l'Estatut balear, també recalcà que ha de ser la ponència la que fixi el sostre competencial, la creació del Consell de Formentera o l'establiment de candidatures separades al Parlament i als consells.