Sebastiana Munar és la coordinadora de S'Altra Senalla-Manacor, una entitat sorgida en el marc de l'associació Casal de la Pau i que té en la promoció del comerç just el seu objectiu prioritari. Quan es disposa a celebrar els seus primers deu anys de vida, l'esmentada institució s'enfronta a un panorama en què conviu la il·lusió i un cert escepticisme.
" És possible, com a idea, un comerç just?
" Nosaltres pensam que sí és possible, que es pot fer feina a fi
que tot el procés que va del productor al consumidor, passant pel
distribuïdor, segueixi una sèrie de requisits, entre els quals
evitar l'explotació del treballador -i molt especialment
l'explotació infantil-, garantir uns sous i unes condicions de
feina dignes, potenciar la igualtat entre homes i dones i el
respecte al medi ambient... Al cap i a la fi, del que es tracta és
d'intentar corregir una situació d'injustícia.
" Amb aquest fi va néixer la vostra entitat, ara fa deu
anys?
" Realment la idea va sorgir com a conseqüència indirecta d'un
treball sobre desigualtat Nord-Sud, elaborat per un grup de joves
del Casal de la Pau. Aquella iniciativa va acabar quallant i de
llavors ençà mantenim oberta una botiga dedicada al comerç just, en
virtut del qual es garanteix un preu just per als productors, un
prefinançament de les seves compres, una relació comercial a llarg
termini i un accés al mercat internacional. En definitiva, es
tracta d'establir uns canals equitatius de distribució i
comercialització d'una sèrie de productes elaborats per
treballadors organitzats de les comunitats més pobres dels països
del Sud.
" La gent fa costat a aquest tipus d'iniciatives formalment,
però no a la pràctica?
" És evident que la nostra «oferta»
és limitada, entre d'altres coses perquè només disposam d'un nombre
limitat de productes i això, de vegades, pot frenar el possible
client. També és cert que manca una conscienciació real, per part
de la gent, del fet que és possible avançar cap al consum
responsable, comprar només allò que és necessari, modificar els
nostres hàbits de consum i així, a poc a poc, canviar les coses que
entenem que són injustes. Ens ho hem de plantejar així, amb
convicció, perquè en cas contrari, si no ens ho acabam de creure
nosaltres mateixos, seria difícil mantenir la il·lusió necessària
per continuar endavant.
" Tenim amortitzat, a benefici d'inventari, el sofriment d'un
Sud oblidat?
" A tots ens passa que, a força de veure
desgràcies i sofriment, se'ns endureix un poc la pell. Però
realment seria una errada pensar que el que li passa a aquesta gent
no ens afecta, perquè no és així. De fet, nosaltres tenim molt a
fer a l'hora d'ajudar aquestes persones a assolir un nivell de
desenvolupament digne, que els permeti viure la seva vida sense
necessitat de dependre sempre de les ajudes del Nord. El seu futur
també és la nostra responsablitat, encara que no sempre sabem
posar-nos en lloc seu.
" Quantes vegades heu pensat que no valia la pena
l'esforç?
" A títol personal no ho he pensat mai, sempre he
cregut que l'aposta pel comerç just val la pena. Però és cert que
el dia a dia de la botiga, amb les dificultats que implica mantenir
un projecte com aquest "amb molt poques ajudes" fa que de vegades
t'envaeixi un cert desànim. Per una altra part, també ens aferram a
la idea que per poc que facem, a pesar de les inevitables
mancances, ja aportam qualque cosa a una idea en la qual tots creim
de veres.
" Els joves són el futur, o en aquest àmbit són més
conservadors que els pares?
" El compromís solidari implica un cert grau de maduresa i de
coherència; és un procés que s'ha de desenvolupar al llarg de tota
una vida, no només en un determinat moment vital o per un impuls
efímer.