Les forces de seguretat mantenen la cacera a Mallorca dels etarres que presumptament col·locaren l'artefacte explosiu que dijous causà la mort a Palmanova de Diego Salvà Lezaun, de 27 anys, i de Carlos Sáenz de Tejada García, de 29, encara que els seus assassins podrien ser ja lluny de Mallorca segons les darreres investigacions. Són diverses les hipòtesis que consideren els investigadors de la lluita antiterrorista en relació amb la possible localització dels etarres.
Ahir dematí, el delegat de Govern, Ramon Socias, mantenia que es treballava amb la suposició que els assassins dels dos guàrdies civils "no haurien abandonat l'Illa, sinó que estarien refugiats en algun pis i intentarien que es refredàs la situació" per fugir de Mallorca. Aquesta afirmació posava sobre la taula que l'organització podria disposar d'infraestructura suficient a Mallorca. Al vespre, la investigació va fer un gir important i tot semblava indicar que els presumptes autors de l'atemptat mortal de Palmanova haurien tingut prou temps per abandonar l'Illa.
A pesar d'això, durant la jornada d'ahir -i, previsiblement, també en els pròxims dies- les forces de seguretat varen mantenir en marxa l'operació Gàbia, amb controls exhaustius arreu de l'Illa. La recerca dels etarres se centrà especialment en les sortides de Mallorca: l'aeroport i l'aeròdrom de Son Bonet, com també els diferents ports comercials i esportius.
En qualsevol cas, la presència dels etarres a l'Illa no està assegurada. El canvi d'hipòtesi va ser pel fet que la investigació sobre les característiques tècniques de la bomba adossada al segon tot terreny -que es féu esclatar de manera controlada davant el quarter de Palmanova- suggerí que es tractava d'un explosiu amb temporitzador que s'activaria amb el moviment del vehicle, sempre a partir del moment que s'hagués exhaurit el temps programat.
Segons aquest avanç de la investigació, els terroristes haurien pogut col·locar els explosius als dos vehicles la nit anterior programats per explotar dijous migdia. Això els hauria deixat temps de sobres per sortir de l'Illa sense sospites.
Els artefactes, que haurien quedat adherits amb brides als baixos dels cotxes, estarien composts almenys de dos quilos d'un potent explosiu, encara per determinar. El fet que el cotxe dels dos agents morts estigués aparcat sobre l'asfalt va provocar que l'ona expansiva rebotàs en terra i que es projectàs de manera violenta cap amunt.
No identificats
D'altra banda, pel que fa a les dades dels autors de l'atemptat, Ramon Socias desmentí ahir vespre que les forces de seguretat haguessin identificat els etarres. Durant tot el dia d'ahir circularen nombrosos rumors sobre els presumptes noms dels etarres de Palmanova. Tot això seria motivat per la circusmtància que el Ministeri de l'Interior va fer públiques ahir les identitats de sis membres cercats de l'organització, els quals serien sospitosos de trobar-se darrere l'última ofensiva de l'atemptat de Burgos de dimecres.
Des de la concentració de rebuig a ETA d'ahir a Palmanova, però, el delegat del Govern, Ramon Socias, afirmà que els presumptes responsables de la mort dels dos guàrdies civils no havien estat encara plenament identificats. En aquest sentit, Socias va puntualitzar que "la publicació de les fotografies coincidint amb l'atemptat ha duit a la conclusió que alguns d'ells podrien estar implicats" en l'acció terrorista de Palmanova. Una possibilitat sobre la qual el responsable estatal va manifestar que "no es descarta ni es confirma".
El delegat de l'Executiu central assegurà que "no es faran declaracions perquè no es puguin interpretar mallament" i perquè "no donin peu a falsos rumors que després es propaguen".
Els etarres més cercats
El Ministeri de l'Interior distribuí ahir les fotografies de sis presumptes membres d'ETA, sospitosos de ser els autors de les darreres accions de l'organització armada: els atemptats a Burgos i a Calvià.
La forces de seguretat de l'Estat van demanar la col·laboració ciutadana per capturar els militants d'ETA, tots molt joves i que podrien haver participat en els dos atacs a les casernes de la Guàrdia Civil.
Es tracta d'Itziar Moreno Martínez, Iratxe Yáñez Ortiz de Barrón, Alberto Machain Beraza, Joanes Larretxea Mendiola, Iván Saez de Jáuregui Ortigosa i Oroitz Gurruchaga Gogorza.
Vells coneguts
Oroitz Gurruchaga, nascut a Errenteria el 1981, és l'únic que ja figurava en els llistats dels terroristes més cercats i estava considerat un dels líders i organitzadors de la violència de carrer (kale borroka) al País Basc.
Per part seva, Iratxe Yáñez i Iván Saez de Jáuregui també són coneguts de les forces de seguretat i tenen antecedents per haver recollit informació sobre possibles objectius de la banda terrorista, com polítics, militars i policies.
Comando Mallorca o comando itinerant
Segons els investigadors, un grup d'uns sis membres de l'organització armada basca ETA podria formar actualment un ampli i complex comando operatiu. Podria ser un comando itinerant o bé un comando estable perfectament establert a Mallorca. Aquestes són les possibilitats que estudia la Guàrdia Civil.
Primera hipòtesi
El comando itinerant. Existeix la possibilitat que el comando que actuà a Palmanova sigui en gran part independent i autònom en les decisions operatives. El grup estaria integrat per poc més de dos joves, que haurien vingut indirectament des del sud de França. Podrien ser els autors d'altres atemptats i tenir-hi certa experiència.
Aquests joves, instruïts i equipats amb material de primera, haurien arribat a l'Illa unes setmanes abans i la seva intenció seria tornar quan poguessin a la Península per continuar actuant a les costes espanyoles. Si estiguéssim davant un comando itinerant, fins i tot ja podrien ser molt lluny de Mallorca.
L'objectiu prioritari seria el turisme en general i la Guàrdia Civil en particular. Com en altres campanyes "d'estiu", aquest comando itinerant col·locaria bombes en platges i hotels i es mouria al llarg de la costa mediterrània de l'Estat espanyol durant setmanes o mesos.
Les probabilitats de ser agafats o que cometessin grans errors són moltes, ja que la mobilitat constant i la necessitat de resultats en acabar la temporada d'estiu els forçarien a exposar-se davant controls i vigilàncies policíaques.
Segona hipòtesi
El comando Mallorca. La segona possibilitat defineix una altra manera d'actuar. Seria un comando de no pas més de quatre joves, dirigits per un membre veterà de l'organització, que actuaria amb suport o informació de col·laboradors o simpatitzants de l'Illa.
Aquest comando no tindria previst sortir en breu de Mallorca, sinó que disposaria de diversos pisos o santuaris on mantenir-se ocult durant llargs períodes de temps en espera del millor moment per actuar.
El seu objectiu seria Mallorca i el que això representa, l'epicentre del turisme, la primera indústria de l'Estat espanyol, la família reial i els mitjans de comunicació internacionals. Un comando estable a l'Illa seria difícilment perceptible i podria fer molts mesos que és a Mallorca.
La seva cobertura no seria la de fer-se passar per turistes, sinó que podrien tenir feina estable, una casa, un préstec i fins i tot cotxes o vehicles propis. Podrien tenir, o aparentar, nacionalitat francesa o d'altres. Disposarien de documentació falsa i d'una "història" creïble sobre els seus orígens o famílies.
Aquest comando cometria diversos atemptats a Mallorca durant l'estiu i mentrestant aniria a la feina o quedaria a casa. Els explosius podrien haver estat fabricats a l'Illa o transportats i ocultats en zulos molts mesos abans.
Aquest tipus de comando seria el més letal i el seu punt fort seria la paciència i el suport de radicals residents a l'Illa amb un ampli coneixement de l'entorn i les mesures de seguretat habituals a Mallorca. Un grup de sis terroristes que potser formen, en realitat, dos comandos.
Aquestes dues castes de comandos podrien coexistir de manera independent i això explicaria que l'atemptat de Burgos ocorregués poques hores abans del de Mallorca. Segons els experts, hi ha altes probabilitats que els terroristes s'hagin dividit en dos comandos, un d'itinerant, que es mouria per la Península, i un altre de ben establert, que actuaria a Mallorca durant l'estiu.